Sala Beckett, 25 de setembre de 2010
Ballarins: Rosa Muñoz i Jorge Albuerne
És en la cadència del mateix gest repetit i assajat una i altra volta. És en la rítmica parsimònia que imposa registrar idèntic moviment. És en les sèries reiteratives, on el ballarí (i el metge, i el forner, i el mestre, i el cuiner, i el ... ) troben el seu art.
Perquè la música dels actes insistents posa fre a la nota dissonant.
Però és perquè ens sabem ensinistrats en les tècniques subtils de la pervivència en l’ordre imposat, que podem –tal volta escadusserament- improvisar petites noves melodies que puguin decorar de sorpresa creativa la jornada del nostre pa de cada dia.
Com escoltar i veure ballar en aquest espectacle repetidament, amb delicada creació, la hipnòtica versió que va fer Mick Harvey del tema Lemon incest.
Prova-ho un mínim de 5 cops... Lemon Incest
I després, surt al carrer i vigila de no permetre que també ensinistrin la teva ànima!
