Antic teatre, 8 de setembre de 2015 (preestrena)
Fira Tàrrega, 11 de setembre de 2015 (estrena)
Companyia Abast Elèctric
Publicat al portal de crítics Recomana.cat
Riure
sense ferir
Es presenta com una intervenció coreogràfica i és el resultat d'una col·laboració encetada entre el Laboratori de Creació de Fira Tàrrega i l'Antic Teatre. Resulta del tot imprescindible donar visibilitat a la feina, sovint silenciosa, que aquest petit espai de la ciutat de Barcelona està fent en favor dels nous llenguatges del moviment. I la Fira de Teatre al Carrer n'és l'aparador ideal. En la preestrena (de la versió de sala) de la companyia Abast Elèctric es va poder intuir que el públic de Tàrrega acollirà amb calidesa la proposta, dibuixada amb la màxima honestedat, disposada a riure amb els altres però no pas dels altres i amb el caudal de felicitat amb què els seus intèrprets, Carles Casallachs i Marina Colomina, la desenvolupen.
Una sessió pseudoterapèutica, amb l'aura individual com a pretext i la pràctica del ioga, és el punt de partida. De fet es tracta més aviat d'una excusa per trencar aquella separació artificiosa que es produeix amb el públic i fer-lo participar en una divertida seqüència d'accions, sovint inconnexes entre elles, amb les quals invitar a algunes reflexions sobre la pròpia condició humana. Bé per convenciment, bé per deixadesa, molt sovint ens arrosseguem per creences i pràctiques espiritualistes que semblaria poden donar raó a aquest misteri que és la vida, com acaben resultant purs muntatges emocionals sota els quals refugiar-nos. Malgrat tot A.U.R.A (Ahora usted recibirá algo) no és tant una crítica encesa a aquells rituals i imaginari, com un regal que els protagonistes compateixen amb el públic per treure transcendència a tot plegat, amb el sentit de l'humor com a estratègia.
En l'àmbit estricte de la dansa, es mouen més en la subtilesa que en el desplegament gestual. Convençuts com estan que el moviment del cos és constant, al marge de les intencions coreogràfiques i els impulsos cap al desplaçament, aposten per un ball que es representi més que no pas s'executi, funció aquesta de la qual s'encarrega la projecció de vídeo, on els dos ballarins apunten una potencialitat que no precisen ensenyar perquè és present durant tota la funció. Aquesta és una de les apostes dels nous llenguatges del moviment: mostrar-se sense la (esclava) necessitat d'executar-se sobre l'escenari. Un cos complet perquè és unitat de pensament i gest dansat, com l'espectacle és una suma intel·ligent entre tècniques diverses (text, visuals, música i ball).
