Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CobosMika Company. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CobosMika Company. Mostrar tots els missatges
dimarts, 28 d’abril del 2015
Sismògraf 2015
Tres cròniques des del festival Sismògraf 2015 d'Olot
25/V/2015 Un festival de dansa i dues animes
26/V/2015 Sis coses que t'has perdut (amb la periodista Aída Pallarés)
27/V/2015 Un terratrèmol d'escala majúscula
dijous, 14 d’abril del 2011
Tango. 4 cames, 2 cossos, 1 cor
Teatre Municipal de Girona, 9 de abril de 2011
Cia. de Danza CobosMika y El Quartet Gerió
Bailarines: Iker Arrue, Laura Vilar, Melodie Cecchini
Bailarines: Iker Arrue, Laura Vilar, Melodie Cecchini
En general suele ser más efectivo un susurro que las grandes proclamas. El tango quizás resultó de la suma de todos esos pianísimos discursos, dichos en el anonimato de a dos. La música supo cómo interpretar esas conmociones del alma, y Piazzolla –con sus sombras también- derivarla en estallido emocional. ¡Qué envidia cuando se contempla desde el silencio! Pero que exagerado a los sentidos… El Quartet Gerió leyó ese espíritu a la perfección: y resultó un concierto de intensidades, perfección técnica y gran –exagerado- volumen (qué manía, por cierto: el mal de los teatros en los últimos tiempos) Aunque es posible que esa pasión desbordada, en el estreno, hiciera flaco favor a lo sutil. Se hubiera necesitado algo más de calma tensa. A mitad del espectáculo, por ejemplo. Un sosiego que hubiera permitido disfrutar todavía más de la impecable ejecución que ofreció el grupo (sexteto, para la ocasión).
Del tango, en el imaginario colectivo, hay imágenes suficientes como para bailar hasta la eternidad. La apuesta de Olga Cobos y Peter Mika - CobosmiKa es de gran acierto, porque sin traicionar a ese espíritu genial de las pasiones desbordadas, propone una coreografía más en la línea de la contemporaneidad de Piazzolla que en lo tradicional de su base armónica. Aunque las deserciones tengan –claro está- sus limitaciones y en ocasiones se impida una visión de conjunto. Como espectáculo de danza se pierde algo su significado; y como concierto resulta poco centrado. Aunque visto desde su generalidad, resulta de una belleza apabullante.
Capítulo aparte merecen sus bailarines: desbordantes de compromiso, intérpretes seguros, tenaces en su labor, ofrecen cuadros de una hermosura única, en todas sus facetas: a dúo, los tres, en solos de gran intensidad. Un catálogo ampliado de gestualidad respecto a propuestas anteriores (algunas otras, en cambio, ya conocidas) en momentos de gran complicidad y trabajo en equipo. Aún incluso cuando pequeños, casi imperceptibles desajustes, acompañaron algunos de los momentos más difíciles de ejecución en los dúos.
Con este material, era de esperar (y agradecer) la entrega absoluta con la que el publico de Girona celebró la presentación del espectáculo en sociedad. Y es de exigir su rápida y urgente programación por todos los rincones del país.
Etiquetes de comentaris:
CobosMika Company,
Dansa
diumenge, 3 d’octubre del 2010
Choice / Afterlight
Choice / Afterlight
Cobosmika Company & Russell Maliphant
Mercat de les Flors, 2 d’octubre de 2010
CHOICE (Creació 2003/ Recreació 2009)
Coreografia Russell Maliphant; Il•luminació Michael Hulls; Música mukul (ambientTV.NET); Ballarins Olga Cobos, Peter Mika, Iker Arrue, Anna Òdena, Laura Vilar
AFTERLIGHT (Creació 2010)
Coreografia Russell Maliphant; Il•luminació Michael Hulls; Música Andy Cowton, Erik Satie; Pianista Dustin Gledhill; Vestuari Stevie Stewart; Animació Jan Urbanowski, James Chorley; Concepte i disseny Es Devlin; Film Onedotzero Industries ltd
Ballarins Daniel Proietto, Silvina Cortes, Olga Cobos
Tot esdevé un joc de llums que dibuixen sobre l’escenari formes geomètriques, i on es delimita el temps de la vida. Llums i les seves respectives ombres, és clar. Perquè veient com és l’espai físic on es concreta el treball dels ballarins (gràcies a les projeccions visuals) una de les lectures possibles de la primera part de l’espectacle podria fer referència no només al seu títol, sinó també al precipitat ritme de les coses (la música hi convida) on, indefectiblement, hem de ser capaços d’observar, valorar, reflexionar i, irremediablement, escollir. Talment com s’esdevé en el dia a dia d’aquest veloç segle en què ens ha tocat viure. I en aquest sentit, convé recordar que Choise és una recreació de l’original, com ho és també el gest de l’home enfront la persistent evidència de la pròpia existència. I amb duos mimètics dins polígons regulars, mentre des del cercle central prova una de les ballarines d’escollir a qui unir-se, serà difícil triar algú d’ entre tots ells, per bé que (per joventut i precisió en el gest) mereix un sonor aplaudiment Iker Arrue.
La segona part és de Daniel Proietto. Sense alternativa. Perquè les més belles combinacions de la sofisticada tècnica de llums (i les ombres, no oblidem...); les projeccions dels films que l’acompanyen; i la música d’Erik Satie - Les Gnossiennes - es confonen amb el cos del ballarí, sotmès al gir d’una plataforma sota els seus peus, mentre marca a contracorrent els moviments del ball. Un Hades de l’impossible: cercles ingràvids, força centrífuga malmesa per la tossuda voluntat humana i moment clau d’aquesta peça que, malgrat aquests primers minuts de brillantor absoluta, decau sensiblement en la resolució de les dues següents parts. Per bé que en la darrera deixa de nou a Daniel Proietto cloure (amb Silvina Cortes i Olga Cobos) amb un esclat de bellesa que ha estat recompensat amb un merescut espetec d’aplaudiments.
Sempre és un gust veure una sala plena si del que es tracta és de dansa. Però el públic barceloní (ja va tenir ocasió de percebre-ho la passada temporada) té aquesta sort de regal que significa aquesta unió temporal Cobosmica Company & Russell Malipant. I aquesta col·laboració (aquesta sí) esperem que sigui una elecció per sempre!
Daniel Proietto, en el solo inicial d'Afertligth:
Cobosmika Company & Russell Maliphant
Mercat de les Flors, 2 d’octubre de 2010
CHOICE (Creació 2003/ Recreació 2009)
Coreografia Russell Maliphant; Il•luminació Michael Hulls; Música mukul (ambientTV.NET); Ballarins Olga Cobos, Peter Mika, Iker Arrue, Anna Òdena, Laura Vilar
AFTERLIGHT (Creació 2010)
Coreografia Russell Maliphant; Il•luminació Michael Hulls; Música Andy Cowton, Erik Satie; Pianista Dustin Gledhill; Vestuari Stevie Stewart; Animació Jan Urbanowski, James Chorley; Concepte i disseny Es Devlin; Film Onedotzero Industries ltd
Ballarins Daniel Proietto, Silvina Cortes, Olga Cobos
Tot esdevé un joc de llums que dibuixen sobre l’escenari formes geomètriques, i on es delimita el temps de la vida. Llums i les seves respectives ombres, és clar. Perquè veient com és l’espai físic on es concreta el treball dels ballarins (gràcies a les projeccions visuals) una de les lectures possibles de la primera part de l’espectacle podria fer referència no només al seu títol, sinó també al precipitat ritme de les coses (la música hi convida) on, indefectiblement, hem de ser capaços d’observar, valorar, reflexionar i, irremediablement, escollir. Talment com s’esdevé en el dia a dia d’aquest veloç segle en què ens ha tocat viure. I en aquest sentit, convé recordar que Choise és una recreació de l’original, com ho és també el gest de l’home enfront la persistent evidència de la pròpia existència. I amb duos mimètics dins polígons regulars, mentre des del cercle central prova una de les ballarines d’escollir a qui unir-se, serà difícil triar algú d’ entre tots ells, per bé que (per joventut i precisió en el gest) mereix un sonor aplaudiment Iker Arrue.
La segona part és de Daniel Proietto. Sense alternativa. Perquè les més belles combinacions de la sofisticada tècnica de llums (i les ombres, no oblidem...); les projeccions dels films que l’acompanyen; i la música d’Erik Satie - Les Gnossiennes - es confonen amb el cos del ballarí, sotmès al gir d’una plataforma sota els seus peus, mentre marca a contracorrent els moviments del ball. Un Hades de l’impossible: cercles ingràvids, força centrífuga malmesa per la tossuda voluntat humana i moment clau d’aquesta peça que, malgrat aquests primers minuts de brillantor absoluta, decau sensiblement en la resolució de les dues següents parts. Per bé que en la darrera deixa de nou a Daniel Proietto cloure (amb Silvina Cortes i Olga Cobos) amb un esclat de bellesa que ha estat recompensat amb un merescut espetec d’aplaudiments.
Sempre és un gust veure una sala plena si del que es tracta és de dansa. Però el públic barceloní (ja va tenir ocasió de percebre-ho la passada temporada) té aquesta sort de regal que significa aquesta unió temporal Cobosmica Company & Russell Malipant. I aquesta col·laboració (aquesta sí) esperem que sigui una elecció per sempre!
Daniel Proietto, en el solo inicial d'Afertligth:
Etiquetes de comentaris:
CobosMika Company,
Daniel Proietto,
Russell Maliphant
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

