FID 2017
Canvi
de rumb: mateix horitzó
La
Finestra d'Internacionalització de la Dansa (FID) 2017 arriba a la
cinquena edició amb novetats. Nou equip de gestió i de model.
L'objectiu continua essent compartit: destinar recursos i
complicitats per fer visible a l'estranger la diversa i interessant
producció de dansa que es fa aquí. Amb
el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
(Catalan Arts!), de l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de
Barcelona i de l’Institut Ramon Llull, amb la implicació de
l'Associació de Companyies Professionals de Dansa de Catalunya,
l’Associació de Professionals de la Dansa a Catalunya, i el
Graner; així com el compromís molt especial del Festival Sismògraf
i els tres espais on els propers dies es presentaran les peces
seleccionades: el Mercat de les Flors, La Caldera i l’Antic Teatre.
Amb un
esforç notable per la transparència i la voluntat d'escoltar la veu
del sector, que després resultarà millor o perfectible, però del
qual hauria de prendre bona nota algun responsable polític; la FID
va seleccionar en dues línies separades un conjunt de propostes que
estan justament en procés de creació i que es difondran en
l'ineludible cita d'Olot, en format pitching i per a
professionals; i en un segon grup sis peces concloses, de les quals
cinc es podran veure a Barcelona just uns dies abans del Festival.
S'hi ha convidat programadors internacionals i també d'aquí i són
obertes al públic a un preu excepcional:
OneTwoThreeOneTwo
d'ACME/Albert
Quesada.
Investigació al voltant de les relacions entre la música i el
moviment, continuïtat d'altres processos anteriors: Bach i les
composicions més recurrents emprades per la dansa contemporània;
Wagner i Ligeti, en un exercici de contraposició ben fructífer de
models: de l'obra total a la descomposició de la pròpia noció de
jerarquia estructural; i la darrera obra vista a Barcelona, en què
treballa les relacions entre la música electrònica de Roger Costa i
les videocreacions de Bernd
Schumann,
Francesc Martí Pérez i Luis Naón. L'obra
que es presentarà dimarts
18 d'abril a La Caldera
se centra en el món del flamenc. No es tracta tant de desconstruir
aquell llenguatge, com de descobrir els mecanismes íntims des dels
quals el gaudim.
Kopfkino
de Mariona
Naudin,
Mar
Medina,
Laia
Cabrera
i Maria
Garcia Vera.
Vivim en un món de ficcions. Mínim des de la meitat del segle XX en
som consumidors habituals, amb el cinema com a primer protagonista, i
més modernament les sèries de ficció. Enmig de cadascuna
d'aquestes experiències, es troba el cos: aquell que mira i qui és
observat. Cap lloc millor per adonar-nos d'aquesta experiència que
les arts en viu, i molt particularment la dansa: moviment en aparença
que sense paraula és capaç de fingir. Amb aquest suggerent entremat
es presentarà dimecres
19 d'abril a l'Antic Teatre
la nova producció de Mariona Naudin, amb el concurs i
l'acompanyament a escena de Laia
Cabrera, Mar
Medina i Maria Garcia Vera. A manera d'interrogació: però ben bé,
quina és la diferència entre ficció i realitat?
Time
Takes The Time Time Takes,
de Guy
Nader /
Maria Campos.
Un pèndol: el pas del temps i els cossos. Una filigrana de gran
exactitud i precisió, mil·limètrica, assajada mil vegades,
mesurada amb la mateixa intensitat com ens exclamem de la rapidesa
com passen les coses quan les gaudim. Aquesta és una obra que segur
passarà a la història d'aquests dos creadors com la més compromesa
des de la perspectiva del moviment i la més excitant en el seu
procés de creació. Es podrà veure dimecres
19 d'abril al Mercat de les Flors.
Amb música en directe de Miquel Martín, segurament un dels
compositors que millor sap entendre l'actual panorama espanyol de
dansa. I mil idees que es conjuguen amb els sis ballarins mentre
prenen la pols a aquest eteri concepte del pas del temps: la seva
circularitat, la infinitud, el valor de l'existència, la precària
condició de qui el mesura...
+45
de Sebastian
Garcia Ferro.
La maduresa a escena. Amb el concurs de sis ballarins professionals i
altres 40 afeccionats. Quantes vegades hem associat el món de la
dansa amb la joventut i el cos en plenitud? Aquesta és una
oportunitat quasi única, dimecres
19 al Mercat de les Flors,
per trencar tòpics: la vellesa com a espai de les noves
oportunitats, coreografiada per treure de cadascun dels participants
una brillantor única i irrepetible amb la qual els ballarins més
grans poden obsequiar-nos. Sense enyorances, ni complaences: sabedors
que el temps es mesura en experiència, actitud i gosadia. Un
projecte en què hi han col·laborat alguns dels espais de dansa que
més i millor entenen el valor del moviment per a qualsevol,
independentment d'edat i condició social: La Caldera, El Graner,
L'Estruch de Sabadell, diversos Centres Cívics de Barcelona; i les
ciutats de Mataró, Sant Boi i Girona.
La
Partida
de Vero
Cendoya.
Un partit de futbol, ben especial, tindrà lloc dijous
20 a La Pista Poliesportiva Les Tres Xemeneies.
Es tracta de ballar, esclar, però fent-ho des de l'òptica de
l'esport de masses més conegut. El secret rau en un àrbitre prou
flexible i intel·ligent com per reinterpretar les regles. No és
això, al capdavall, la clau per llegir l'art? Unes coordenades des
de les qual poder llegir tot allò que l'artista ha plasmat en la
seva obra. I la dansa potser encara està necessitada de demiürgs
que l'atansin més intensament al gran públic. Sense perdre en la
seva essència el valor que com a disciplina té, amb exigència i
professionalitat, sabedors que només el gest ballat és com pot
expressar-se. Però amb la intenció que esdevingui el més universal
dels llenguatges.
