Natural Order of Things

Guy Nader | Maria Campos

Creació/interpretació: Alfonso Aguilar, Maria Campos, Joana Couto, Guy Nader, Pierre Lison, Jovana Zelenovic, Francesco Grilli, Olatz Larunbe, Mimi Wascher.

Composició musical: Coti K. Disseny de la il·luminació: Conchita Pons

Mercat de les Flors - Festival Grec 2024

Foto: Martí Albesa

Aquest brogit ensordidor

N’hauríem de dir miracle, però és el resultat de la tenacitat i l’esforç. Guy Nader | Maria Campos tornen a estrenar a Barcelona i al març faran temporada al Mercat de les Flors. Una producció amb sabor a reflexió vital i amb una coreografia fluida i precisa, on el resultat està al servei del missatge i amb una qualitat tècnica indiscutible. Precisament per això són dels nostres coreògrafs més internacionals: sorgits des de la minúscula sala d’assaig de la ciutat. I que tornen a posar-se a ballar per a l’ocasió.

Estructurada en dues grans parts, sense solució de continuïtat, “Natural Order of Things” és sobretot un cant a la quotidianitat: en societats plenes de brogit exterior, ensordidores, la seva és una invitació a la mirada sistèmica. És l’ordre lineal de la repetició, del gest engendrat una vegada més, de la transposició col·lectiva i el dibuix d’un traç efímer, però estructural sobre el qual poder bastir el mínim de seny que ens permet afrontar l’existència. Representada, segons aquesta interpretació lliure, per una segona part de l’obra en la qual el gran triomf és mantenir l’equilibri enmig del joc permanent de salts, portadors, gestos i moviment fluctuants, de precisió, fins a un punt de risc, des d’on es fa de la necessitat, virtut. Així les coses, la nova creació de Guy Nader | Maria Campos és una invitació a aprendre a recuperar la calma vital, per poc que s’entengui que sempre està en balanceig permanent amb el desordre del món.

També es pot llegir des d'altres mirades, aquesta és la seva grandesa. Ens podem centrar en el joc estètic. Es tracta, com en altres ocasions d’un escenari nu, estructurat aquí en forma de romboide irregular i amb el teló de fons com a punt de fuga. El disseny de llums és una altra d’aquelles feines d’orfebreria que podrien passar desapercebudes, si no parem a observar que serveix per accentuar l’estat d’ànim. Imprescindible. Com la mateixa composició musical, de tall minimalista, electrònica, desencaixada de pretensiositats i centrada en el marcatge exhaustiu (com un rellotge, com un exercici de circularitat, possibles referències a peces anteriors) del temps i l’espai on ordre i caos es retroben infinitament. Just on els nou intèrprets, potser en aquesta ocasió amb lleugers moments destacats del mexicà Alfonso Aguilar i la portuguesa Joana Couto (perquè es tracta sempre d’una peça coral) amb una preparació tècnica extraordinària, ressegueixen unes fines línies marcades sobre el linòleum, de vegades per ressituar-se, altres per intentar aquella “vana esperança” de deslliurar-se’n. Exactament com passa en aquest brogit ensordidor que és viure.

Dansa emergent

Festival Sâlmon< 2013
Mercat de les Flors, 19 d'octubre de 2013

Inaugurar un festival de dansa amb un doble programa de la mà de La Veronal i Lali Ayguadé; així com d'Umma Umma Dance és servir un vi d'alta qualitat de bones a primeres, convençuts d'una collita excel·lent que el públic gaudirà inqüestionablement. Però el convit a descobrir les noves promeses que despunten per tot Europa durarà tres setmanes i convé dosificar-se. Perquè ballar a contracorrent sempre és un risc! I perquè no totes les anyades són d'igual qualitat...

Festival Sâlmon< de dansa contemporània 2013

El Mercat de les Flors i la Fàbrica de Creació El Graner, gestionada pel mateix teatre, ha impulsat amb altres 19 cases de dansa europees una estratègia de visibilitat de ballarins emergents que en una segona edició podem dir que s'ha consolidat: les entrades exhaurides per a les primeres funcions és un senyal clar. Tres setmanes farcides de propostes multidisciplinàries, totes amb un eix central de dansa, amb creacions contemporànies per a tots els gustos. La inauguració dissabte 19 va representar una aposta forta per artistes del país que han fet el salt internacional. Umma Umma Dance presentava Stuntman, un solo defensat per Ares d'Angelo amb força expressiva, l'empremta del coreògraf Guido Sarli, i un homenatge sentit als films de “macarres”. Mentre que Lali Ayguadé s'atrevia amb la poètica pròpia del gest amb la que Marcos Morau ha impregnat La Veronal, amb Portland, un nou i punyent recorregut per la geografia de l'existència humana gràcies a la sàvia dramatúrgia de Pablo Gisbert i de Roberto Fratini. Totes dues peces mereixen un llarg recorregut d'èxit, malgrat un cert esgotament d'idees en el cas de La Veronal, perquè unes i altres les darreres obres comencen a assemblar-se massa entre elles; i una fugida endavant que Umma Umma Dance ha volgut fer i que l'ha allunyat massa de la seva primera aclamada peça. Podríem dir que Lali Ayguadé és qui surt reforçada aquesta anyada, per atrevir-se amb un estil de dansa que no li és propi però que s'ajusta prou bé a les seves condicions físiques i expressives. La gràcia és precisament aquesta: ja se sap que unes pluges de més, un estiu massa eixut o encertar el moment de la collita, configuren les gotes de matís en uns trajectes professionals d'alta qualitat com són els del grup protagonista de la inauguració del Sâlmon 2013. I assumir el risc just, nedar a contracorrent, fer-ho, però amb petits saltironets, l'única alternativa per consolidar un públic delerós de repetir experiència i aconseguir-ne de nou. Al capdavall és a qui no veu mai dansa contemporània a qui han de seduir. I vindran si els convidem a beure petites peces que, a cada glop, suposin una nova experiència a camí entre el risc creatiu i la consolidació de l'estil particular de cada artista.

Per als dies que resten, heus aquí un possible i breu tast. Si aquests gustos no us resulten suficients, arrisqueu vosaltres mateixos per descobrir nous talents: teniu per endavant un Festival sencer!

* El Conde de Torrefiel, 23 i 24 d'octubre: complex i rodó, acompanyat de notes fresques irreverents, farà les delícies dels amants dels espectacles àcids i de sabor delicat.

* Guy Nader & Maria Campos, 30 i 31 d'octubre: per a qui espera trobar una certa fragància de complicitat, fet amb la calma d'un gran reserva i la compleció del temps.

* Jurij Konjar & Dani Espasa, 1 de novembre: maridatge de dansa i piano en directe, sobre la base de Les Variacions Goldberg, per a amants de les explosions plaents.