Joves del Pla d'Impuls

Dos exemples diversos han arribat a Fira Mediterrània de connexió. En les dues ocasions ballen els joves del programa del Pla d’Impuls de la Dansa d’Arrel. Sempre en diàleg amb creadors de contemporània, per tal de veure quines sinergies es poden establir. La primera celebra festivament el ric patrimoni, el comunica i el fa ballar des de l’experiència. La segona el transforma de forma juganera per esdevenir alguna cosa derivada. De rerefons un debat que no pretenem més que assenyalar aquí, perquè té moltes derivades: què és més “tradicional” en un arbre la soca o les seves fulles? O potser tots en són fruits d’idèntica vàlua?

Ballen amb Sara Cano Durán: “Vibra”

A la plaça Europa, i salvades les primeres gotes de pluja matinera, deu intèrprets apareixen amb ganes d’ensenyar als altres on han arribat en aquesta investigació. Es tracta, realment, d’una recerca d’aproximació de la coreògrafa de dansa espanyola i flamenc establerta a Madrid. O com diria ella mateixa: amb referències a aquelles disciplines. El que facilita entendre ràpidament la predisposició amb la qual -ens expliquen en conversa posterior- va deixar-se contaminar sobre la tradició catalana i va quedar fascinada per la Dansa de Mort de Verges, els grups de bastoners, i els diversos balls, que inclouen una rotllana de sardana. “Vibra” és una celebració en tot regla, que acaba per convidar al públic a picar de mans i acompanyar el grup. Amb aproximacions a l’altra dansa popular: la del moviment d’aquest grup de joves, que transiten del ball de festa major a la discoteca, amb la mateixa facilitat amb la qual empren registres estàndards de la llengua en uns contextos, o l’argot de les emoticones del mòbil. Una i altra són formes d’una mateixa necessitat satisfeta: la comunicació, verbal o de moviment, amb les quals ens posem en connexió amb els altres i la identitat col·lectiva.

Dansem amb Les Archipels i Sonia Gòmez: “En paral·lel”

Una operació de la mateixa profunditat, però des d’una altra perspectiva, opera la ballarina de La Sénia, en col·laboració amb el grup quebequès. Tots ells són creadors inquiets que tenen la dansa contemporània com a referència per als respectius treballs: ella va arribar a desconstruir la jota del sud de Catalunya, en una celebrada i recordada peça. Ells al voltant del folklore del seu país. Amb quatre intèrprets d’aquell territori i altres quatre del Pla d’Impuls. Autèntiques derivades de la dansa d’arrel, perquè la base continua essent el pas, el grup, la celebració, la comunicació humana i la festa. Però el seu trànsit és ben diferent, perquè des de la improvisació i el joc per parelles i del conjunt, van transformant en imaginari els llenguatges de referència, en espais que ho ressonen tot a l’entorn, reconeixibles, subtilment identificables; per esdevenir conjuntament una nova creació que ha absorbit la saba de l’arbre com a substància fonamental que ens nodreix a tots plegats, però convenientment abonada i mineralitzada amb altres mirades.