Fira Mediterrània, 11 d'octubre de 2024
Pati del Teatre Kursaal
On vas amb les banderes?
No serà funció principal de Fira Mediterrània portar dansa internacional, però fins i tot en aquest àmbit és destacable la màgia programadora de Jordi Fosas, el seu director artístic. Al pati del Kursaal s’ha pogut gaudir de la peça AeReA dels italians Panzetti/Ticconi, primera part d’un díptic relacionat amb les coses que mentre a uns els serveix per marcar territori; per a altres és sinònim de separació: de límit infranquejable. En aquesta ocasió, unes banderes platejades, gairebé negres, de metre i mig per metre d’ample que els dos intèrprets fan volar subjectant-les amb els seus pals.
Hi ha dos aspectes que sobresurten en aquesta obra: primer les diverses capes de significat que un moviment rutinari pot suggerir, amb el so constant de Demetrio Castelluci: una percussió que acaba travessant l’ànima, per la seva invariabilitat i fortalesa. De fet, a cap espectador se li escapa que ressona a episodis que tots pensàvem superats en una Europa tan feble, tan amenaçada de nou pels postulats de l’extrema dreta. I d’altra banda, destaca pel magnífic control corporal dels seus dos intèrprets: Ginevra Panzetti i Enrico Ticconi. Gravetat, flexibilitat, un bon entrenament per al control de les banderes i una disposició física i mental necessària per transmetre aquella separació, aquella frontera entre identitats.
La d’aquest duet, que treballen junts des del 2008 a mig camí entre Berlín i Torí, és intel·ligència interpretativa. Violència i comunicació a parts iguals, en sincronia, en totes les posicions possibles que permet el control amb les mans als pals que sustenten les banderes, sense cap renúncia gestual: moviments de dues marcades personalitats, que fan volar reflexions, mentre ballen amb objectes tant familiars, com perniciosos.
“Al damunt dels nostres camps, aixequem una senyera, que els farà més triomfals” diu la lletra del Cant a la bandera per antonomàsia en la tradició de Catalunya. En un esperit similar des del qual els tradicionals Sbandieratori italians enarboren els seus estàndards. No és casual que totes dues siguin cultures mediterrànies, d’origen compartit. És aquí on AeReA es recepciona com un avís ben real, una advertència en tota regla a l’enaltiment de bandera tan fàcil de patir de nou.
El que dèiem: la dansa que es programa a Fira Mediterrània és feta des d’una mirada especial: sensible, tècnica, exquisida des del punt de vista de la interpretació i amb un relat definitivament compromès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada