Intèrprets: Marina Fullana, Laura Lliteras, Lara Misó, Ole Kristian Tangel, Will Thompson i Adrián Vega
Sala Hiroshima, 27 de juliol de 2018
Festival Grec de Barcelona
La cura de l'altre
Premi de coreografia de l'Institut del Teatre, en la tercera edició, Jesús Benzal i Ole Kristian Tangel investiguen al voltant de les relacions humanes tot fixant la mirada en la necessitat d'anar amb compte perquè, com les coses fràgils, tot es pot esquerdar. L'analogia amb unes copes de vidre (que en la segona funció es van trencar) ressituen molt bé el problema: fins i tot amb tota la cura del món, l'interès més viu i l'atenció més precisa, acabem fent mal a l'altre, molt sovint sense la més mínima intenció.
L'obra comença amb un doble pla que divideix una cortina transparent des d'on Will Thompson, greu i intens, mira a l'interior entre delerós d'entrar i encuriosit. Handle with care és una funció coral, amb sis intèrprets d'acusada personalitat i accentuada presència. La roda de l'acció s'engega justament en el moment en què entren en moviment les connexions a diversos nivells entre tot el grup. Cadascú aporta accents propis a la proposta: Marina Fullada i Laura Lliteras amb un gest sòlid; Lara Misó i Ole Kristian Tangel, amb una elegància que contagien arreu; Adrián Vega enèrgic especialista de l'àmbit de les danses urbanes.
Els quadres es van succeint de vegades sense solució de continuïtat i les transicions es converteixen en ruptures, malgrat que mai es perd de vista la temàtica de la peça. A nivell de moviment hi ha una suma d'estils i llenguatges que aporten diversitat, però que no permet el dibuix d'una gramàtica pròpia. La durada de la peça acaba sent excessiva, amb un afegitó d'escenes sense més aportació de significat; i l'escenografia, llums i la música original de Pablo Carrascosa Llopis configuren des del seu àmbit un esforç d'unitat que Jesús Benzal expressament ha volgut viure des de fora, sense entrar a ballar.
El conjunt és més que destacable. L'entusiasme per l'obra, la seva construcció i també els seus defectes es palpen en cada protagonista i element. La solució d'urgència per resoldre el problema de les copes trencades, dona pistes de la seva professionalitat i perspectiva. I un element comença a ser identificatiu d'aquest parell de creadors: eren unes pedres petites en la peça curta Carretería; aquí són els plàstics petits, blans, de textura gruixuda que serveixen per embolcallar un element fràgil per al seu transport amb els quals es farceix una capsa. Escampats per l'escenari, delimitats per aquella cortina, l'espai de joc dels ballarins, són l'exemple del terreny de joc on volen desenvolupar la seva carrera: sense comoditats superficials, amb la seguretat que el moviment els permetrà sobreviure les seves dificultats. Des d'aquí, aconsello que aneu seguint atentament les propostes de futur d'aquests dos creadors.
