Thomas
Noone Danse Company & CDS Institut del Teatre
Mercè
Arts de Carrer
Parc
de la Ciutadella, 20 de setembre de 2015
Publicat
al portal de crítics Recomana.cat
En constant evolució
Fidelitat
a un estil i experimentació permanent. Aquestes són dues de les
premisses que l'espectador pot detectar amb facilitat en les
coreografies de Thomas Noone. Hi ha una base, una estructura ben
definida que porta un segell de dinamisme i virtuosisme, en una
dansa física, enèrgica i mesurada. Una manera de fer que permetria
de lluny, sense referents, reconèixer una obra de la companyia.
Sense que això impliqui una repetició d'esquemes, perquè
precisament aquell anhel de recerca contínua fa que cada peça
resulti diferent i específica del moment creatiu del seu director i
dels ballarins més veterans del grup. En aquesta ocasió, amb la
participació d'un nombrós grup d'alumnes de sisè curs de l'Escola
Superior de Dansa de l'Institut de Teatre. Una oportunitat magnífica
que saben aprofitar, apuntant maneres i desplegant serietat
interpretativa. Però també un moment extraordinari per a la
companyia per reflectir-se, confrontar i emmirallar aquell constant i
perseverant treball que des del SAT Teatre estan duent a terme des de
fa anys.
Gens
fàcil de sintetitzar, potser allargada en excés en els 45 minuts
aproximats que dura l'obra, té lloc just davant de l'avió “aterrat”
a la Ciutadella i en el marc de la programació Mercè Arts al
Carrer. Porta per títol Origen i tant pot significar tot allò
que s'obre per a la vida individual en l'instant en què s'arriba a
un aeroport nou; com pot remetre més simbòlicament a una història
de la humanitat on tot va començar un bon dia amb la injustícia,
les ànsies de poder, la divisió de classes i la de gènere
escampant-se per la terra. La veritat és que la dansa contemporània
encara està instal·lada en aquesta prèvia que tan bé se
sintetitza en la necessitat d'una senyora que al meu costat
preguntava insistentment a qui l'acompanyés si entenia què estaven
explicant.
I és
una llàstima, perquè la recerca del significat d'aquesta peça pot
emmudir l'autèntica peripècia que suposa fer-la allà, en un
sorral, aixecant pols, suant -joves i veterans- cada intervenció.
Penso que la dansa de Thomas Noone, més enllà del missatge, és un
al·legat incondicional al moviment entès com a eina. Que la seva és
una instrumentalització sencera del cos que calla mentre interactua
amb molts altres. I que el seu ball és una mirada desacomplexada a
un llenguatge que en la seva comunicació és encara més antic, amb
un origen més incert, que el simple instrument de la paraula. Tot
plegat, sense necessitat de renunciar a una dramatúrgia que fila
prim, sense complexitats, però amb claredat una història que aquí
té un punt d'imatge futurista post-catàstrofe quasi nuclear, que el
context de l'avió sense ales amb la cascada d'aigua al fons, la
calor encara xafogosa de la ciutat que celebra els darrers dies
d'estiu i aquella sorra que tot ho envaeix, contextualitza Origen com si d'un intèrpret més es tractés.
Així és
l'encontre amb les coreografies d'aquest grup barceloní: fidels a un
estil de ballar i que Alba Barral i Javier G. Arozena corporitzen com
cap altre dels seus ballarins, per la seva experiència en aquest
model de treball, és cert, però també per la profunditat del gest
ballat de què fan gala. Que la resta de la companyia accentuen amb
la seva implicació i la solidesa que com a grup demostren. I que els
alumnes del CSD completen, cadascú des de potencialitats diverses,
però sempre en comunicació directa i mirada competitiva cap als
seus companys professionals. Tot això sense oblidar l'encertada
composició del músic habitual del grup: Jim Pinchen, que firma
també notes d'un origen en constant evolució.
