Tu i jo… i vosaltres… i les cançons

Dani Anglès i Pilar Capellades: el musical més petit

Piano: Sergi Cuenca

Versus Teatre, 21 de maig de 2026

Com si mai no haguéssim dit adeu.

És impossible que trenta anys després siguem iguals. No cal ni imaginar-ho. Excepte que hagis protagonitzat alguns episodis de cantant de musicals al Versus Teatre, és clar. En aquest cas, tot ressonarà igual, i res no és ben bé idèntic. Dani Anglès i Pilar Capellades s’han tornat a trobar a l’escenari. Amb tots nosaltres i algunes de les cançons que pertanyen a l’imaginari col·lectiu: Els Miserables, El Fantasma de l’Òpera, Evita, Cats, entre altres. Se saben en bona companyia, són aliats des de fa molts anys, i conviden que escullis especialment bé amb qui gaudiràs d’aquest quart espectacle de la mateixa sèrie, d'ençà d'aquell llunyà 1996. Són intensos, ells mateixos ho reconeixen. I només des d’aquest llindar d’experiència es gaudeix tot plegat millor.

La passió travessa l’espai. Amb un joc de llums especialment reeixit i una posada en escena marca de la casa: “el musical més petit”. És una de les seves reivindicacions: igual des de les grans proclames és més, tot plegat. Però en aquesta mida de la sala de proximitat de les Glòries tot s’expressa més intensament. Sense corredisses, tampoc. A un ritme que el pianista Sergi Cuenca sap temperar amb suavitat, entre les peces. I amb la mateixa il·lusió del primer dia. Perquè les relacions se celebren en cada instant. No són espectres del record o llargs rius d’avorrida calma. S’expressen en els somriures, les ganes del retrobament, els gestos de complicitat, les mirades, les ganes de ser amb l’altre. En la il·lusió de celebrar-nos plegats. Gràcies a aquesta felicitat, a aquest optimisme, a aquella entrega, és perquè el públic torna aquests dies a exhaurir entrades.

Tots dos canten com sempre, amb la mateixa intensitat, força expressiva i intenció. Són veus que han madurat, només cal tenir a mà el CD que van enregistrar llavors per veure-ho. Però en aquest pas del temps no han perdut transparència ni fraseig. Entonen amb seguretat. Es desplacen amb naturalitat per l’escala. I quan és necessari juguen a doble veu, en un joc sobretot harmoniós.

A l’espectacle no hi ha res a amagar: inclou una mena de camerino amb mirall que dona la benvinguda al públic. No es vol perdre l’essència, amb la veu en off inclosa, com antigament es van presentar. Massa amplificada, val a dir: trenca una mica el to de tot plegat. Però, per sort, només present en tres ocasions.

“Tu i jo… i vosaltres… i les cançons” és un joc de memòria i nou descobriment. De tot allò que ens acompanyarà per sempre: experiències i persones. De tot allò que és nou i que provem de construir: trobades i esperances actuals. Travessats, llavors i ara, sempre per un denominador comú: l’estima.