Creació/interpretació: Alfonso Aguilar, Maria Campos, Joana Couto, Guy Nader, Pierre Lison, Jovana Zelenovic, Francesco Grilli, Olatz Larunbe, Mimi Wascher.
Composició musical: Coti K. Disseny de la il·luminació: Conchita Pons
Mercat de les Flors - Festival Grec 2024
Foto: Martí Albesa
Aquest brogit ensordidor
N’hauríem de dir miracle, però és el resultat de la tenacitat i l’esforç. Guy Nader | Maria Campos tornen a estrenar a Barcelona i al març faran temporada al Mercat de les Flors. Una producció amb sabor a reflexió vital i amb una coreografia fluida i precisa, on el resultat està al servei del missatge i amb una qualitat tècnica indiscutible. Precisament per això són dels nostres coreògrafs més internacionals: sorgits des de la minúscula sala d’assaig de la ciutat. I que tornen a posar-se a ballar per a l’ocasió.
Estructurada en dues grans parts, sense solució de continuïtat, “Natural Order of Things” és sobretot un cant a la quotidianitat: en societats plenes de brogit exterior, ensordidores, la seva és una invitació a la mirada sistèmica. És l’ordre lineal de la repetició, del gest engendrat una vegada més, de la transposició col·lectiva i el dibuix d’un traç efímer, però estructural sobre el qual poder bastir el mínim de seny que ens permet afrontar l’existència. Representada, segons aquesta interpretació lliure, per una segona part de l’obra en la qual el gran triomf és mantenir l’equilibri enmig del joc permanent de salts, portadors, gestos i moviment fluctuants, de precisió, fins a un punt de risc, des d’on es fa de la necessitat, virtut. Així les coses, la nova creació de Guy Nader | Maria Campos és una invitació a aprendre a recuperar la calma vital, per poc que s’entengui que sempre està en balanceig permanent amb el desordre del món.
També es pot llegir des d'altres mirades, aquesta és la seva grandesa. Ens podem centrar en el joc estètic. Es tracta, com en altres ocasions d’un escenari nu, estructurat aquí en forma de romboide irregular i amb el teló de fons com a punt de fuga. El disseny de llums és una altra d’aquelles feines d’orfebreria que podrien passar desapercebudes, si no parem a observar que serveix per accentuar l’estat d’ànim. Imprescindible. Com la mateixa composició musical, de tall minimalista, electrònica, desencaixada de pretensiositats i centrada en el marcatge exhaustiu (com un rellotge, com un exercici de circularitat, possibles referències a peces anteriors) del temps i l’espai on ordre i caos es retroben infinitament. Just on els nou intèrprets, potser en aquesta ocasió amb lleugers moments destacats del mexicà Alfonso Aguilar i la portuguesa Joana Couto (perquè es tracta sempre d’una peça coral) amb una preparació tècnica extraordinària, ressegueixen unes fines línies marcades sobre el linòleum, de vegades per ressituar-se, altres per intentar aquella “vana esperança” de deslliurar-se’n. Exactament com passa en aquest brogit ensordidor que és viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada