Any attempt will end in crushed bodies and shattered bones

Jan Martens

Mercat de les Flors, 20/03/22

Festival Dansa Metroplitana

Foto: © Phile Deprez

Publicat a El Temps de les Arts

És quasi un eslògan...

Al Mercat de les Flors s’ha vist aquests dies Any attempt will end in crushed bodies and shattered bones del belga Jan Martens / GRIP & Dance On. Per fi una obra internacional absoluta a la ciutat: programada pel teatre de Montjuïc i promocionada dins del Festival Dansa Metropolitana. Aquestes sinergies perquè arribi bona dansa de gran format aquí són de les que agraden de debò als aficionats. Disset intèrprets de diverses generacions i formació tècnica. Tracten sobre la protesta i posar el cos. Una idea simple, fina, des de la qual es crea un gran espectacle. Basat en la repetició, s’apel·la als moviments socials i els esforços per bastir un món millor, des del carrer, la mobilització, la queixa i el compromís. Realment, calia anar amb una mica d’informació prèvia, d’altra forma la peça es podia interpretar en altres sentits. És l’única pega. La resta esdevé un festival del moviment.

Es gaudeix d’un doble joc: el que constitueix la mateixa dansa; i el de la persistència de la voluntat. És quasi un eslògan: en favor de l’esforç i la disciplina. Dibuixen així la defensa d’ambdós àmbits. D’una banda, s’explica la posició des d’on es construeix una coreografia. Totes les possibilitats: des del solo inicial, altres combinacions, i fins a arribar al desplegament de gran grup. Uns quants que s’ajunten, reaccionen: ballant sota la música electrònica; movent-se també en el silenci. No hi ha millor manera de representar una violència que és constitutiva de la producció humana. La del manifestant reivindicant els seus drets; la dels cossos ballant sense aturador. Resulten infatigables, amb la repetició com a instrument de lluita.

Les bones obres en dansa no ho són (només) per una dramatúrgia consistent. Pot ser escassa, un prim fil narratiu. Tampoc per la grandària dels seus equips o la profusió de recursos tecnològics, que s’agraeixen si encaixen amb la proposta. Menys encara perquè la música o la il·luminació ressaltin el conjunt. Aquesta dansa internacional que arriba i arrasa entre el públic barceloní ho fa perquè demostren que hi ha quelcom substancial, inapel·lable, davant del qual un sempre es rendeix: els seus intèrprets, d’una banda; i un bon i depurat dibuix coreogràfic.