Coreografia: Sharon Eyal, amb la col·laboració de Gai Behar
Teatre Nacional de Catalunya, 19/03/22
Festival Dansa Metropolitana
Gestualitat inaccessible i audaç
Publicat a El Temps de les Arts
Al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), dins del Festival Dansa Metropolitana, s’ha pogut veure "Aisha and Abhaya" de la Rambert Dance Company, una de les més prestigioses companyies de contemporània de Londres. Tracta sobre la diferència i les migracions. Dues germanes fugen d’un món violent, en un viatge de fantasia. Seran acollides en un nou país on la dansa és el llenguatge universal. Una mica simple, infantilitzador tot plegat, en el pitjor sentit de la paraula. I aquest és el principal problema de la producció. Un tema que ni la projecció inicial d’un curt, ni la utilització reiterativa d’audiovisuals no aconsegueix millorar de cap de les maneres. Apel·len a l’emoció més visceral. Aquesta és la qüestió. Ara bé: en una altra lliga juga l’extraordinària composició de moviment i la brillant execució dels seus intèrprets.
Firma la coreografia la israeliana Sharon Eyal, amb la col·laboració de Gai Behar. És, sens dubte, la creadora més original, imaginativa i eficaç del panorama mundial. Impossible saber d’on surt aquesta generació de moviments trencadors i altament expressius. És un catàleg que omple de sorpresa, estimula i provoca a parts iguals. Porta els cossos cap a un desplegament gestual inaccessible i audaç. Fins i tot en un context narratiu tan pobre. De fet, resulta del tot impressionant que puguin generar tanta admiració en una obra així, però és que compta aquí amb un elenc de màxima flexibilitat corporal, tècnica i predisposició, membres de la companyia britànica. Extrema abstracció i fragilitat de llenguatge, sense concessions: l’expressivitat és aquell conjunt de translocacions que s’executen. Increïble seguir-ne el fil: es gaudeix, s’experimenta. Una de les nits més exquisida de dansa a la ciutat i que el públic va celebrar enormement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada