Intérpretes: Amalia Kosma, Maria Bregianni, Georgios Kotsifakis i Ioanna Paraskevopoulou
Música: Johann Sebastian Bach
Intèrprets: joves músics de l’ESMUC
Sala Hiroshima, 21 de desembre de 2018
Pentagrama corporal
Una exquisida première de Christos Papadopoulos ha tancat la programació de dansa del 2018 a la Sala Hiroshima, en col·laboració amb el Mercat de les Flors i l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Quatre intèrprets als instruments (violí, violoncel, flauta travessera i saxo baix) i altres quatre de dansa, cadascú d’ells el reflex fidel al linòleum blanc, expandit sobre la paret frontal i vestits de rigorós negre, com mana el cànon. Negre damunt blanc, partitura espacial, en moviment, dibuixant l’efímer.
Comença la peça d’una manera indeterminada, provatures prèvies, afinació dels músics, primer el violí i el seu mirall a l’escenari, Georgios Kotsifakis. La precisió, l’accent màgic que aquest ballarí aconsegueix, presagia una nit formidable. Al seu cos, s’hi veuen el compàs, la intensitat, la tonalitat i la durada de les notes harmòniques i repetitives d’aquest terç de l’espectacle, mentre s’hi van incorporant a poc a poc la resta d’instruments i les altres tres ballarines, totes de marcada personalitat i extraordinària perfecció tècnica, diverses entre elles; implicades absolutament en la difícil composició de Bach amb la qual jugaran en endavant.
La coreografia de Christos Papadopoulos és un joc sense final: s’inicia d’aquella forma, com una gota d’aigua idèntica, so i moviment. Però es va traslladant cap a altres composicions possibles: ara es coordinen tots quatre; més tard només un parell; de cop sembla que cada nota dinàmica va a la seva; i els cossos opten per un desplaçament físic, en rotació, des de la posició més estàtica on han engegat el treball. Resulta magnífic observar la concentració, que identifiques en la mirada perduda, fixada en les ones sonores que els seus companys produeixen a una banda de l’espai. Coordinació, sensibilitat i perseverança s’apleguen; conjugació i exactitud, en les figures grupals; connexió i transparència en la suma dels dos llenguatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada