Teatre La Gleva. 19 de desembre de 2018
Publicat a Recomana.cat
La clau interna
Sobre la por. Potser la qüestió més candent del nostre temps. La que paralitza i limita; la que separa desig de raó. I sense ni esmentar-la un sol cop. A la inversa: explicant d’aquells, com el percebeiro, que arrisquen la seva vida; sense herois ni protagonistes. Alguns d’entre nosaltres, que han sabut capgirar una singularitat: ¿i si enlloc de recollir la copa a l’extrem de la taula enmig de la festa amb les amigues, ens fixem en la feblesa de la situació? Determinació narrativa que David Menéndez proposa en aquesta peça: apel·lativa i col·lectiva.
Una làmpada situada enmig de l’escenari cau aplom. Comença així aquest viatge a l’interior. Hi apareix un personatge, que rancaneja, amb dificultats per moure’s entre el públic. Tres cercles concèntrics: el de la llum, el de l’acció i tots nosaltres. Expectants i fascinats per un monòleg des del qual es desgranen condicions de possibilitat: a la vora del mar, a la roca, amb l’embat de les onades; a la festa a l’entorn de la copa a punt de caure. I si cantem, ballem o plorem? Provem-ho! Igual així es trenca l’encanteri…
David Menéndez sosté amb fortalesa tots aquests llenguatges: el del cos, sempre alerta; el del diàleg amb el públic, sempre sorprenent; el del text, sempre punyent. És una veu que també prové de l’interior, des de tots nosaltres, com si es tractés d’un mèdium: la vehicula, s’expressa amb diverses màscares, però sempre parla de nosaltres.
Tres cercles concèntrics de la por: tres excuses o mil per no atrevir-se. Lliçó apresa. Mentrestant, també entre nosaltres, algunes opten per no escoltar. Ni heroïnes, ni boges. Només dones i homes disposats a més. Fortes i vives. Aquesta n’és la clau interna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada