La ventafocs

LaMov, Compañía de Danza

Centre Cultural de Terrassa, 14 de febrer de 2015

Explicar un conte és un art refinat només a l'abast d'uns pocs. Cal molta imaginació i destresa comunicativa. Però sobretot una innocència lògica, allunyada de l'entrebanc que la raó imposa. Tot plegat per traspassar espais, situacions i personatges improbables, cap a circumstàncies factibles. I és una via de doble sentit, on a més d'un bon narrador, cal un esperit obert a escoltar fantasies. Amb la versió de La Ventafocs de la companyia LaMov aquest petit miracle és possible gràcies a transformar aquell conegut relat en un somni escenogràfic, amb la utilització d'un llenguatge de dansa assequible.

La dansa contemporània de la Ventafocs

Poques històries com el conte de l'oprimida, a qui una fada regala un futur millor, tenen tants paral·lelismes amb el ballet clàssic. No és només que hi hagi un gran ball de gal·la on coneixerà el seu príncep, segons la versió de Charles Perrault. Es tracta també d'un joc de miralls entre bellesa i tècnica expressiva, que té el seu corol·lari en les sabatilles de puntes o mínim contacte d'una ballarina amb el terra. Volar: no és alta la pretensió d'aquests artistes. Amb els cossos entrenats i nosaltres en l'imagini. Tot plegat una efímera fugida de la realitat.

Amb unes pintures de Pepe Cerdá projectades al fons de l'escenari, la música original del ballet de Serguei Prokofiev, un final sorpresa, la curiositat interpretativa d'un dels personatges (que no podem desvetllar aquí) i un elenc notable, la companyia aragonesa LaMov i el seu coreògraf Víctor Jiménez proposen una versió de La Ventafocs que respon alhora a dos reptes i dels quals se'n surt amb molt bona acollida per part del públic. El primer té a veure amb el clímax necessari perquè la història resulti atractiva, malgrat ser tan coneguda. La principal virtut de l'espectacle és no oblidar en cap moment que es tracta d'un conte. Fidels a aquest esperit enjogassat, sorpresa i fantàstic, aconsegueixen una atmosfera on realitat i ficció s'entrecreuen sense solució de continuïtat. És amb aquesta aproximació a l'esperit del relat, malgrat les lleus novetats narratives i de personatges, que és possible reviure una vegada més el miracle del conte.

Després està la qüestió de l'actualització del llenguatge. I també en això LaMov demostra una perícia especial. No ens oblidem que La Ventafocs és una peça àmpliament representada en el ballet. Els intèrprets de la companyia defensen amb solvència suficient les figures pròpies d'aquella disciplina, però sempre oberts a un llenguatge més contemporani. Fins i tot amb alguna línia de text. El que permet una aproximació fàcil i planera a l'essència de la dansa: comunicar amb el cos. Les germanastres, per la seva histriònica actuació; la madrastra, pel repte del personatge; i el príncep i la Ventafocs, perquè aconsegueixen en els seus duos una encertada, somiada i creïble sintonia. Tots plegats són els bons narradors del conte, efectivament. Explicat amb encert segons els gustos dels nostres temps.