Cançons inesperades

TEATRE MUSICAL

Daniel Anglès i Miquel Tejada

Círcol Maldà, 16 de gener de 2015

PASSIÓ PARTICULAR

Diga'm què cantes a la dutxa i et diré qui ets. Tots sabem com funciona això: d'imprevist sona una melodia al cap. T'agafa al bus, passejant, sopant amb els amics: un piano, dos copes de vi, Miquel Tejada i Daniel Anglès i així neix Cançons Inesperades. I sobre una catifa de fils lila en el menjador del Círcol Maldà, envoltats d'amics, comença aquest regal que és la vida amb Stephen Sondhein, com no podia ser d'altra forma, i un medley del musical Company. Un total de 15 temes, la majoria de teatre, altres imprevistos, són el repàs, la síntesi a una emotivitat, una manera de pensar i una passió particular. Sempre sols, sempre amb els altres.

Aquest no és només un espectacle íntim. És més aviat una teràpia de xoc perquè tot el millor d'una sòlida carrera dedicada al teatre musical es doni cita en una selecció que sorprendrà als aficionats per la descoberta de temes versionats al català; reafirmarà la grandesa dels musicals; com permetrà obrir la porta a una nova musicalitat en la qual Dani Anglès està a punt d'entrar amb la pròxima presentació del seu nou CD dedicat a versions de Rocío Jurado. Al seu costat, aquesta generació que representa Miquel Tejada, de sòlida formació, pianista precís, compositor de qui podem escoltar Torna a començar de nou del seu musical Fràgil, i que no pas acompanya al vocalista sinó que dibuixa l'espai necessari per a l'acollida a casa, on recrear el clima necessari.

És probable que l'espectacle focalitzi en excés sobre els propis intèrprets i resulti exageradament emotiu. No per això resulta menys veritat. Qui més qui menys sap perfectament quan assalten les cançons. Tot és aixecar-se de nou, efectivament, i refer camins. Escoltar-ho de la veu de Daniel Anglès, ple de força i amb el timbre temperat i cadència melòdica que el caracteritzen, madur i obert interpretativament; amb Miquel Tejada, sempre atent des del piano, greu i fugaç, ens recorda que les coses inesperades són la nova partitura. Stephen Sondheim, sí. Però també Jason Robert Brown. Els Miserables, naturalment, i El Geperut de Notre-Damme. I també Bare: Per Sobre de Totes les Coses i tot de sorpreses musicals que no podem desvetllar aquí i que són l'essència d'aquest particular Daniel Anglès, passió Miquel Tejada.