Coup fatal

Concepte i idea: Serge Kakudji i Paul Kerstens
Direcció artística: Alain Platel
Direcció musical: Fabrizio Cassol i Rodriguez Vangama 
Intèrprets: Serge Kakudji (tenor) i l’orquestra amb Rodriguez Vangama, Costa Pinto, Angou Ingutu, Bouton Kalanda, Erick Ngoya, Silva Makengo, Tister Ikomo, Deb’s Bukaka, Cédrick Buya, Jean-Marie Matoko, 36 Seke, Russell Tshiebua i Bule Mpanya

Teatre El Canal de Salt, 28 de novembre de 2014

Temporada Alta

Publicat a Núvol, el Digital de Cultura

Alain Platel, l'enderrocador

S'anunciava Coup Fatal com una obra que trenca amb els gèneres: Un concert de cor? Un espectacle de dansa? Una òpera barroca? Una indefinició que enlluerna, al mateix temps que genera dubtes. Després de la sensible Gardenia també a Temporada Alta i Tauberbach al Grec, Alain Platel arriba de nou disposat a enfonsar les estructures.

Les peces amb les quals es basteix Coup Fatal són indiscutibles. D'una banda l'ànima i impulsor del projecte: el contratenor Serge Kadudji. La seva interpretació de l'ària Che farò senza Euridice de l'òpera de Glück és segurament el moment més brillant d'aquest edifici: transparència sonora, agilitat i amb un falset impactant. Canta igual de meravellosament Bach com enfronta Händel, es mou per l'escenari amb un aire de divinitat i es deixa acompanyar pels 12 músics de Kinshava evitant sempre qualsevol protagonisme exclusiu. És el fonament, la paret mestre de l'entremat.

D'altra banda hi ha els dos ballarins principals i també cantants. Estrictament parlant són el cor de l'obra: Russell Tshiebua i Bule Mpanya. Enèrgics, incansables, rítmics, feliços i estridents no deixen de respirar moviment, a mig camí entre el tradicional congolès i el cos de ball més modern, propi d'una sala de festa, amb el qual generen simpatia absoluta amb el públic. La seva interpretació, en mig del pati de butaques, de To be young gifted and black amb marcat accent jazzístic més que no pas de gospel per a l'ocasió és un dels moments claus i més emotius, sòlids i consistents de Coup Fatal.

I on era Alain Platel, preguntareu, enmig d'aquest concert? Potser amb aquesta sentida interpretació de la cançó de Nina Simone, un cant als drets civils, haureu començat a endevinar-ho. I és que si bé és el constructor general, l'arquitecte d'una mena de coreografia on l'important és el grup, tots ells magnífics músics de guitarra acústica i elèctrica, de percussió, i molt especialment d'instruments no gaire coneguts com el likembe, es reserva per a les dues darreres escenes el seu protagonisme. I preparats, perquè ara sí, com un Coup Fatal es disposa a enderrocar tot l'edifici d'una revolada: la guerra del Congo, les pasteres, els top-manta... Un cop en tota regla per a un públic que durant més d'hora i mitja ballava des dels seus seients, gaudia i assistia amb delit als ritmes, les veus, la música original de Rodriguez Vengama i una escenografia amb cortines fetes de casquets buits i que representen els milers de congolesos víctimes dels excessos europeus: Coup Fatal!