Unwort, Objets chorégraphiques

William Forsythe
Église des Célestins
Festival d'Avignon 2011

L'espai expositiu que William Forsythe presenta és una composició coreogràfica al voltant de tres dels elements que poden conformar una peça de dansa: la música, la literatura (entenguem-nos... "la lletra":  d'allò sobre el que es pretén explicar alguna cosa) i el moviment dels ballarins (performance, per a l'ocasió).  I com no podia ser d'altra forma i atenent on som, Forsythe escull Marcel Proust, Paul Éluart i René Char -convenientment traduïts a l'anglès i ara s'entendrà el per què- en joc amb la Symphonie fantastique de Berlioz o Le Marteau sans maître de Pierre Boulez.

Tot és intencionadament dispers: pensem per un moment en el majoritari públic francès davant d'alguns dels més grans poetes del seu patrimoni nacional, un pèl sorpresos perquè les referències escrites són en anglès! També l'espai del muntatge: una fantasmagòrica església del gòtic que conserva a dures penes l'estructura de les parets. I els tres performance, amunt i avall, deconstruïnt paraules amb peces d'alfabet dispersades sobre un munt de taules de fusta que ocupen l’àbsida principal. El mateix fill del coreògraf juga indefinidament amb Proust: Tout est brise per la parole la plus faible

És talment com passa amb una coreografia? La seva feblesa és tal que resulta pràcticament impossible no només de recordar sinó, a sobre, d'entendre?

I és que es tracta de constatar com el moviment -quan entra en joc- trenca qualsevol unitat, linealitat o estructuració de text per convertir-se en el que sigui (que això no importa tant) com esdevenir experiència fugaç, que és construcció en un espai i temps concrets, a partir d'aquells fonaments de la paraula i la música -també en les seves interrupcions- per esdevenir abstracció.

És aquesta la naturalesa de la dansa: paraula musicada coreogràficament, sembla emplaçar-nos Forsthy.