Political / Mother

Hofesch Shechter Company

Mercat de les Flors, 6 de maig de 2011

© Gabriele Zucca

Hofesch Shechter s’excusava en el debat posterior amb el públic: aquest no és un exercici intel·lectual. I explicava que el títol de l’obra va néixer de manera atzarosa: només com a punt de partida. Dos mots antagònics, que malgrat tot han estat imbricats entre ells –intencionadament- al llarg de la història: la mare pàtria... Una idea ben simple que, d’entrada, sabíem on ens portaria: l’exèrcit, les proclames, el soroll, les dictadures, l’alienació col·lectiva enfront del recer de la llar. No hi havia, efectivament, cap dubte: el missatge és d’una linealitat tal que només restava l’interès a com es representaria tot plegat.

Political / Mother és la primera peça llarga del coreògraf. Potser massa si del que es tractava era de proclamar que aquelles dues paraules són irreconciliables. I amb un recurs escenogràfic excessiu: un concert ensordidor de rock en directe, amb tres guitarres elèctriques amplificades fins al dolor, un conjunt de percussió fent tremolar les parets del Mercat i una veu esquinçada, cridant a tort i a dret. No és que el recurs no fos legítim: total és la millor imatge per evocar la barbàrie. És que s’exagerava de tal manera que se simplificava fins al paroxisme tot el missatge.

Després, hi havia els 13 ballarins. Irregulars intèrprets, però extraordinaris com a punts de fuga d’aquell audició esbojarrada. No pas perquè de debò poguéssim admirar en la seva totalitat una potencialitat que s’intueix en cada petit gest, en els moments més lúcids de tot plegat que no són altres que els escassos solos o fins i tot alguns duos; sinó perquè aguanten amb actitud estoica i una presència difuminada la incorporació de l’únic element impossible que mai s’hagués ningú imaginat que podia compassar-se en el discurs de l’obra: és aquesta la dansa popular d’avui? demanaven justament en el programa de mà... I no donarem més pistes, per respecte al coreògraf que expressament va demanar que fos aquest el secret entre ell i les persones que ens vàrem quedar a escoltar-lo...

Els cossos són fràgils, la idea de l’obra –en aquest cas- també, la força de la barbàrie és omnipresent i les vies d’escapament són tan properes com la dansa que els pobles inventaren per elevar-se d’aquella realitat embrutidora. Aquest és el final magnífic amb què es clou Political / Mother, dos minuts a penes que justifiquen tot un espectacle. Un bucle visual, com a càmera ràpida, on els ballarins reprodueixen els principals moments de l'obra, enfront de l'agressiu soroll del món. 

Aquell final, el millor possible que es podia imaginar per a la temporada del Mercat de les Flors 2010-11.




www.btvnoticies.cat