Centre Cívic Joan Olivé "Pere Quart", 25 de febrer de 2022
Feina pausada i reflexiva
La bona feina, pausada i reflexiva, és la característica principal d’Àngel Duran. A “Unravel” hi ha darrere una tasca preciosa de recerca històrica al voltant de les condicions de vida de les treballadores i obrers de les fàbriques i colònies tèxtils. Just quan l’artesania va deixar pas a la manufactura en sèrie. Es tracta d’un solo, on s’acompanya en escena amb unes senzilles estructures que fan de maniquins amb la indumentària grisa clàssica. Construeix al seu entorn una memòria subtil i respectuosa, en un viatge que dura uns trenta minuts, que dignifica la posició d’aquelles persones en l’engranatge del capitalisme industrial; i el relaciona amb les il·lusions, les esperances, i la vida quotidiana, també emocional i afectiva.
Hi ha una saviesa corporal que el coreògraf i ballarí sap emprar quan retrata la limitació dels moviments. Pensem-hi per un instant: les cadenes de muntatge, com en les antigues filadores, condicionen enormement el gest humà, per moltes hores obligats a fer-ne uns pocs d’iguals i monòtons. No hi hauria millor expressió que aquest art per significar-ho. Resulta, de fet, paradoxal perquè és ben conegut el paper que la repetició té en la dansa. I és gràcies precisament a aquest contrast que és ben fàcil posar-se a la pell d’aquells a qui representa.
Després hi ha el disseny d’una dramatúrgia, una filatura en tota regla, des de la qual recrea una història d’aproximacions i fugides. El protagonista ballant amb aquelles figures inertes, que gairebé acaben sent fantasmagòriques, i on es retrata una difícil dicotomia: no altra que l’esperança. Aquella advertència de Prometeu quan dona als homes el foc (la tecnologia): les vanes esperances de controlar-lo. I és en aquest context que el ballarí transmet de manera més intensa, a través de la seva expertesa expressiva i presència, tota la dificultat del pas de l’artesania (a la qual ell no renuncia com a coreògraf) i la producció en sèrie.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada