Abstracció líquida

Per fi s’ha pogut veure, al Mercat de les Flors, la constel·lació dedicada a la coreògrafa nord-americana Deborah Hay, després que la pandèmia s’encarregués d’ajornar-ho diversos cops. Es tracta d’una creadora, ballarina i pedagoga que connecta el present de la dansa amb els moviments postmoderns del segle XX. “Figure a Sea”, obra del 2015 i ballada per la companyia sueca Cullberg Ballet, tanca aquella programació: una investigació al voltant de la mirada i la música.

Encara queda espai per a la contemplació assossegada. Així ho va demostrar un atent públic el dia de l’estrena a la ciutat amb una càlida ovació final. Quedava enrere una hora de partícules fluctuants en les quals es transformen els dinou membres de la companyia. Aplegats en tres grups, segons el vestuari que porten, independentment del gènere i que serveix per a marcar puntualment fragments diversos d’una peça que cal valorar en conjunt: seqüències ondulades de cossos en recepció.

Un enorme linòleum blanc cobreix part de la paret central i més de mig espai escènic. A banda i banda també es mobilitza la companyia, descentrant contínuament l’atenció. Aquesta és una peça de gran angular, però mirada parcial. On els detalls no sempre passen des de la centralitat. Acostumats com estem a fixar els ulls en un punt, focus d’atenció, la ruptura visual que proposa Deborah Hay és una invitació a observar els marges. Tant els de la mateixa composició, clarament fora model en els estàndards actuals; com en el sentit de la peça, contradictori en la intenció de “mirar” allò que sentim (la música): intangible. Com també, finalment, en el dibuix coreogràfic: una suma infinita de projeccions, pautes i repeticions, sense cap més intenció que la trobada efímera dels cossos amb el gest i el moviment.

Aquí rau la grandesa de tot allò que es pot veure, què són moltes coses i totes alhora, en aquesta magnètica obra. Des de la diversitat que el Cullberg Ballet suggereix: cossos allunyats de cap pretensió de perfecció tècnica; en una renúncia discreta del mestratge que la coreògrafa va rebre de Trisha Brown o de la companyia Merce Cunningham abans que no comencés a indagar en el seu propi mètode de treball. Així i tot, la composició beu d’aquelles imatges de gran grup, amb desplaçaments sincrònics des de la llibertat gestual de cada intèrpret. Passant pel moviment tant en absència com en acompanyament d’espai sonor, confirmant d’aquesta forma que és en tots dos àmbits que el gest ballat hi té la seva raó de ser. I acabant per la destresa en la creació d’imatges evocadores, figures que com proposa el títol transiten per l’aigua; com també podrien adaptar-se a altres significats que proposi el públic.

“Figure a Sea” és aquesta absència de fixació: aquesta fluctuació líquida i subtil. Fluïdesa interpretativa que es tradueix en cinètica permanent, en jocs singulars on s’apleguen i es desplacen; on es troben per colors i forma, per tot just poca estona després passar a conformar un univers nou de petits elements a la deriva. Només trencats per una imatge fixa, estàtica i distorsionant: una parella palplantada enmig de l’espai, abraçada, confiats en l’altre, ignorants de tot allò que l’entorn ofereix. ¿Com veiem, si no és des de la individuació i la connexió alhora, el sentit de la música? Ritme, freqüència, melodia o harmonia passats pel sedàs cultural, és clar, però de manera natural filtrada per la mirada com el cervell permet la seva recepció en l’oient. Llenguatge universal de significat abstracte.

Així és la dansa de Deborah Hay: tranquil·la, observable, compassada i melòdica. Una experiència que es gaudeix des de la contemplació i que produeix un efecte emotiu, singular i únic.

divendres, 3 de desembre del 2021

Figure a Sea

Abstracció líquida

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada