Intèrprets: Nadine Gerspacher i Arias Fernández
El Maldà, 24 de novembre de 2018
Trobada inaudita
Dos personatges, a priori ben diferents, i podria semblar que incompatibles en caràcter i forma de ser, inicien un trajecte junts: Nadine Gerspacher, amb la personalitat que caracteritza aquesta ballarina i que aquí és la part extravertida i somiadora; i Arias Fernández, en un registre dansat radicalment divers al qual ens té acostumats, tímid i introvertit per a l’ocasió. Xoquen entre ells des del primer instant de la representació: amb fortalesa física, disposats a acoblar peces que no encaixen, en els que segurament són els moments coreogràfics de major intensitat i que es repetiran al final.
Descalços, sobre les rajoles tan característiques del Maldà, despullats d’elements sobrers, plens d’intencionalitat, desgranen dues individualitats antagòniques: cadascú amb un solo, on s’explica els seus principals trets. En general, resulta més convincent quan ho fan explorant les potencialitats físiques que els dos ballarins tenen, que no pas en la narrativa o la gestualitat petita. En l’àmbit del moviment, Ever After és exigent i també es comprèn que hi hagi aquestes pauses. En els inicis, es tractava d’una peça petita. La suma dels diversos fragments dona exactitud al conjunt però sovint trenca el tempo.
El més important, com esmentava, rau en el gaudi que genera veure Nadine Gerspacher quan dibuixa aquell firmament dinàmic: expansiva en el gran gest; precisa en la trobada amb el seu company. En duo, omplen la sala de veritat. Contribueix definitivament l’esforç d’Arias Fernández per sortir d’allò que millor sap: enlluerna la seva facilitat per adaptar-se al llenguatge més contemporani i la tendra relació que dibuixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada