dilluns, 29 d’octubre del 2018

Scala

Scapino Ballet Rotterdam
Coreografia: Ed Wubbe
Música: Combattimento Consort Amsterdam
Centre Cultural Terrassa, 27 d’octubre de 2018



Interpretacions inqüestionables

És garantia de qualitat perquè combina precisió i elegància de moviment. També és èxit assegurat per una determinada orientació popular que Ed Wubbe, el seu coreògraf i director artístic, insufla. I és una novetat cada proposta que presenten, sempre fidels a un estil molt propi, però oberts a l’experimentació. Els avalen setanta-tres anys d’història: Scapino Ballet Rotterdam, la companyia més antiga dels Països Baixos.

Scala és una peça que no fa ni un any s’ha estrenat i que el Centre Cultural Terrassa ha tingut la intel·ligència de programar, com també a l’endemà L’Auditori de Sant Cugat. Bones sumes d’aquests teatres: sàvies col·laboracions i amb música en directe de Vivaldi, un privilegi massa estrany en el món de la dansa i que, en canvi, multiplica l’experiència visual.

Perquè d’allò que es tracta aquí, efectivament, és d’una delícia sensorial, estètica, a la manera clàssica, d’un llenguatge coreogràfic que potser ha trobat un topall en el seu desenvolupament (una mena de modernitat acabada) però que resulta extraordinàriament suggerent quan l’executen ballarins d’aquesta qualitat. Intensos, més accentuats en el treball col·lectiu; prudents en els moments solistes i de parella, com per no desvirtuar una imatge entre tenebrosa, fantasmagòrica; idealitzada però punyent d’un temps -aquell barroc- des del qual s’aborda la peça i al que contribueix el vestuari fosc i l’escassa il·luminació.

En la balança contraria, un argument difícil de seguir, amb la idea d’una època que mostrava just allò que s’amagava sota aquella elegància del gest i la pompositat de la presència; i una utilització d’instruments escenogràfics, com ara una càmera en directe o els micròfons, que resulten recursos desfasats per als nostres temps.

Però ni així, ni en els excessos d’una formació orquestral accelerada i entusiasta, ni tampoc en els innecessaris fragments de text que aquí i allà es perden en el conjunt, res no evita l’espectador de gaudir d’una de les companyies que mostren essència i excel·lència en la seva dansa. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada