divendres, 20 d’abril del 2018

Set of sets

Guy Nader i María Campos
Teatre Principal d'Olot, 19 d'abril de 2018
Festival Sismògraf

Foto: Martí Albesa

La bellesa del gest

Després de tot és en la infinitud dels instants minúsculs on hauríem de prendre tota l’atenció. La cura del moment. Atrafegada com sol ser la vida, arrauxats d’experiències i empesos per la pressa; no ens adonem dels buits intensos que es generen a l’interior del temps que ha passat entre una pretesa fita i una altra. Aquella infinita distància de microsegons que separen el gest de la intenció.

Guy Nader i Maria Campos fa anys que hi reflexionen. Mesuren amb el cos aquell trànsit: el masteguen amb complicats moviments en l’espai, sempre en complicitat amb els ballarins amb els quals juguen a ser el dibuix exacte, projecció sobre l’escenari, línies que dibuixen allò que passa.

Set of sets, producció estrenada al Sismògraf 2018 i que farà estada al Mercat de les Flors és probablement la més intensa manera d’explicar-ho que podien haver imaginat: per la complexitat de la coreografia; per la inapel·able exigència que significa; per la necessària compenetració que requereix.

El seu gest està farcit d’equilibri contra la gravetat; de correspondències contràries al lluïment personal; de circularitat en oposició amb el principi d’individuació; de virtuosisme transparent com per contradir la moda de la narrativa fosca i ocurrent.

Som allò que fem des del temps que ocupem. Amb els altres, esclar: no d’altra forma és com se singularitza la condició humana. Depèn de com omplim entre tots les relacions a les quals empeny la dansa de la vida, en serà la bellesa el seu resultat.

Res de tot plegat, de totes maneres, seria possible sense una sèrie de condicions que es donen aquí: Una idea clara de gramàtica sobre la qual Guy Nader i Maria Campos han elevat el to, completant-la, amb densitat i accentuant encara més les possibilitats de significat. Un elenc compromès, de qualitat solvent i plenament incorporat en la proposta. Una música d’acord amb el to i la mirada de la peça i que ningú com Miguel Marín sap fer present, vibrant al compàs de la dansa. I un escenografia i il·luminació que realcen encara més el conjunt de l’obra.

Foto: Martí Albesa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada