Finestra d'Internacionalització de la dansa (1)

FID 2017

Canvi de rumb: mateix horitzó

Followdance

La Finestra d'Internacionalització de la Dansa (FID) 2017 arriba a la cinquena edició amb novetats. Nou equip de gestió i de model. L'objectiu continua essent compartit: destinar recursos i complicitats per fer visible a l'estranger la diversa i interessant producció de dansa que es fa aquí. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Catalan Arts!), de l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i de l’Institut Ramon Llull, amb la implicació de l'Associació de Companyies Professionals de Dansa de Catalunya, l’Associació de Professionals de la Dansa a Catalunya, i el Graner; així com el compromís molt especial del Festival Sismògraf i els tres espais on els propers dies es presentaran les peces seleccionades: el Mercat de les Flors, La Caldera i l’Antic Teatre.

Amb un esforç notable per la transparència i la voluntat d'escoltar la veu del sector, que després resultarà millor o perfectible, però del qual hauria de prendre bona nota algun responsable polític; la FID va seleccionar en dues línies separades un conjunt de propostes que estan justament en procés de creació i que es difondran en l'ineludible cita d'Olot, en format pitching i per a professionals; i en un segon grup sis peces concloses, de les quals cinc es podran veure a Barcelona just uns dies abans del Festival. S'hi ha convidat programadors internacionals i també d'aquí i són obertes al públic a un preu excepcional:

OneTwoThreeOneTwo d'ACME/Albert Quesada. Investigació al voltant de les relacions entre la música i el moviment, continuïtat d'altres processos anteriors: Bach i les composicions més recurrents emprades per la dansa contemporània; Wagner i Ligeti, en un exercici de contraposició ben fructífer de models: de l'obra total a la descomposició de la pròpia noció de jerarquia estructural; i la darrera obra vista a Barcelona, en què treballa les relacions entre la música electrònica de Roger Costa i les videocreacions de Bernd Schumann, Francesc Martí Pérez i Luis Naón. L'obra que es presentarà dimarts 18 d'abril a La Caldera se centra en el món del flamenc. No es tracta tant de desconstruir aquell llenguatge, com de descobrir els mecanismes íntims des dels quals el gaudim.

Kopfkino de Mariona Naudin, Mar Medina, Laia Cabrera i Maria Garcia Vera. Vivim en un món de ficcions. Mínim des de la meitat del segle XX en som consumidors habituals, amb el cinema com a primer protagonista, i més modernament les sèries de ficció. Enmig de cadascuna d'aquestes experiències, es troba el cos: aquell que mira i qui és observat. Cap lloc millor per adonar-nos d'aquesta experiència que les arts en viu, i molt particularment la dansa: moviment en aparença que sense paraula és capaç de fingir. Amb aquest suggerent entremat es presentarà dimecres 19 d'abril a l'Antic Teatre la nova producció de Mariona Naudin, amb el concurs i l'acompanyament a escena de Laia Cabrera, Mar Medina i Maria Garcia Vera. A manera d'interrogació: però ben bé, quina és la diferència entre ficció i realitat?

Time Takes The Time Time Takes, de Guy Nader / Maria Campos. Un pèndol: el pas del temps i els cossos. Una filigrana de gran exactitud i precisió, mil·limètrica, assajada mil vegades, mesurada amb la mateixa intensitat com ens exclamem de la rapidesa com passen les coses quan les gaudim. Aquesta és una obra que segur passarà a la història d'aquests dos creadors com la més compromesa des de la perspectiva del moviment i la més excitant en el seu procés de creació. Es podrà veure dimecres 19 d'abril al Mercat de les Flors. Amb música en directe de Miquel Martín, segurament un dels compositors que millor sap entendre l'actual panorama espanyol de dansa. I mil idees que es conjuguen amb els sis ballarins mentre prenen la pols a aquest eteri concepte del pas del temps: la seva circularitat, la infinitud, el valor de l'existència, la precària condició de qui el mesura...

+45 de Sebastian Garcia Ferro. La maduresa a escena. Amb el concurs de sis ballarins professionals i altres 40 afeccionats. Quantes vegades hem associat el món de la dansa amb la joventut i el cos en plenitud? Aquesta és una oportunitat quasi única, dimecres 19 al Mercat de les Flors, per trencar tòpics: la vellesa com a espai de les noves oportunitats, coreografiada per treure de cadascun dels participants una brillantor única i irrepetible amb la qual els ballarins més grans poden obsequiar-nos. Sense enyorances, ni complaences: sabedors que el temps es mesura en experiència, actitud i gosadia. Un projecte en què hi han col·laborat alguns dels espais de dansa que més i millor entenen el valor del moviment per a qualsevol, independentment d'edat i condició social: La Caldera, El Graner, L'Estruch de Sabadell, diversos Centres Cívics de Barcelona; i les ciutats de Mataró, Sant Boi i Girona.

La Partida de Vero Cendoya. Un partit de futbol, ben especial, tindrà lloc dijous 20 a La Pista Poliesportiva Les Tres Xemeneies. Es tracta de ballar, esclar, però fent-ho des de l'òptica de l'esport de masses més conegut. El secret rau en un àrbitre prou flexible i intel·ligent com per reinterpretar les regles. No és això, al capdavall, la clau per llegir l'art? Unes coordenades des de les qual poder llegir tot allò que l'artista ha plasmat en la seva obra. I la dansa potser encara està necessitada de demiürgs que l'atansin més intensament al gran públic. Sense perdre en la seva essència el valor que com a disciplina té, amb exigència i professionalitat, sabedors que només el gest ballat és com pot expressar-se. Però amb la intenció que esdevingui el més universal dels llenguatges.