Flying Pigs

Direcció i coreografia: Eulàlia Bergadà

Intèrprets: Eulàlia Bergadà, Ferran Echegaray, Marina Fullana, Carlos Gallardo, Anna Hierro, Marc Naya, Aloma Ruiz
Composición Musical: Aloma Ruiz, Javier Cárcel, Ferran Echegaray, Carlos Gallardo, Eulàlia Bergadà. Dramatúrgia: Tanya Beyeler. Escenografia i Vestuari: Joana Martí Il·luminació: Ganecha Gil

Sala Hiroshima, 19 de maig de 2016

Fer volar idees

Publicat també al portal de crítics Recomana.cat

S'esperava amb ganes la primera peça completa de la mallorquina Eulàlia Bergadà i l'encert programador de la Sala Hiroshima ha fet possible la presentació a la ciutat. Abans s'havien vist fragments i la superació del treball final de carrera, que n'és l'origen. Tres ballarines, tres actors i una violinista sobre l'escenari i un farciment conceptual, d'idees i composició dramatúrgica d'aquells que no deixen respirar l'espectador, amb múltiples referències a la cultura popular i la música pop-rock. Fins i tot s'atreveixen a cantar, una demostració de la intencionada voluntat multiplicadora de l'espectacle: dansa i moltes més coses, esborrant els límits entre disciplines i deixant volar per l'escenari tot de llibertat creativa i un punt de genialitat i d'innocència transformadora. L'art en el seu sentit més originari, manifestació pura d'aquell anhel romàntic i que Hans Sachs resumia així: “Amic meu, la verdadera obre del poeta és xifrar i traduir els ensomnis.” Substituïu convenientment aquí poeta, per coreògrafa.

Conjugar tot d'elements diversos i a voltes dispersos, com el poema “Vivo sin vivir en mí” de Teresa de Àvila, Queen o la matança del porc, és l'estat de somieig, a camí entre realitat i imatges oníriques, i el gran encert de la proposta. No només per les múltiples connexions emocionals sobre les quals l'espectador va relligant els diferents elements. Sinó sobretot perquè la diversa i encavalcada estimulació que generen els intèrprets, demanen una doble (triple) atenta recepció, sempre amb espais de fuga, mai en relats tancats, l'instrumental amb el qual cadascú pot anar configurant la seva pròpia experiència personal. A tot això cal afegir la destresa executant de la violinista Aloma Ruiz i de les tres ballarines; la simplicitat elegant de l'escenografia de Joana Martí; i l'encertada il·luminació de Ganecha Gil.

Malgrat tot, es poden fer volar idees i també coloms, i el significat entre una expressió i l'altra serien just el contrari. I Flying Pigs, tot i ser un brillant debut, reserva un paper molt agraït i divertit per als actors protagonistes, però poc traçat en el seu conjunt. D'igual forma que la dramatúrgia resulta poc concloent, fins a un punt simple. Així com la durada de l'espectacle, amb una segona secció on es repeteixen algunes imatges sonores i ballades, i on es troba en falta un argumentari nou sobre el qual tancar l'espectacle. Com a idea general, l'espectacle despunta considerablement; com a volada, encara ho fa a una alçada relativa. Tot plegat comentat sense desmerèixer en cap moment una primera obra que és de les més prometedores que s'han vist a Barcelona els darrers temps i que és anunci -segur- de futures petites genialitats que Eulàlia Bergadà i el seu equip ens regalaran.

Flying Pigs Trailer (Eulàlia Bergadà) from larions3 on Vimeo.