Publicat a Núvol
Divendres
a L'Estruch de Sabadell i dissabte i diumenge al Teatre Principal
d'Arenys de Mar s'estrena 0'1234 (Full Version) de Miquel G.
Font, primer premi del darrer Certamen Coreogràfic. Dansa amb
dramatúrgia interrogadora: la vida és voluntat o destí?
Dansa
inèdita: ballarí i circumstància
“Un
día comprendió como sus brazos eran
Solamente
de nubes” (Luís Cernuda)
Habemus
Corpus és el nom que va
escollir per a la companyia el 2010 Miquel G. Font. Així: com un
acte de contrició. Una constatació que sense el cos, ni el moviment
és possible, ni cap forma intel·ligible de comprensió del món.
Limitats per una fisicalitat, és cert. Però gràcies a ella
projectats cap a l'experiència. Pura fenomenologia. L'octubre de
2014 presentava un duo al Certamen Coreogràfic de Sabadell amb què
guanyava el primer premi de L'Estruch i les darreres setmanes ha
estat en residència per completar la peça d'una hora de durada que
aquest cap de setmana s'estrena a Catalunya i el proper a Basilea
(Suïssa).
Podrien
les coses haver anat d'una altra forma? I si les circumstàncies
haguessin estat diverses? A partir d'un retall de vida, minúscul
però profundament impactant, s'explora universos paral·lels. Com si
es tractés d'un d'aquells llibres on podies escollir al final de
cada capítol cap a on volies continuar la història.
Dues
idees fortes en la dansa de Miquel G. Font cal que tingueu present:
la determinació per una dramatúrgia compacta i el compromís per
una tècnica estricta de dansa. I és que la resistència, la del
sector per extensió, la personal en aquest cas, defineix la feina
d'aquest artista: participant durant anys en diverses companyies
europees, és dels qui agrada dissenyar minuciosament el detall. La
composició 0'1234 (Full Version)
és un retaule trencat de personatges que ben bé podríem relacionar
amb aquell “home i la seva circumstància” d'Ortega y Gasset.
La
de cadascú és una vida concreta que pot prendre formes possibles,
ens advertia el filòsof. En la proposta de Miquel G. Font s'encarna
en el cos d'Emmanuel Dobby y Daphne van Dooren, als qui vam veure en
el duo guanyador. Són intèrprets d'excel·lent qualitat: ballen amb
gravetat, precisió tècnica i destresa. En la nova producció també
hi participa Maya Gómez, a més del propi Font. Faran preguntes
sobre el destí i el nostre posicionament davant la vida. “Com si
es tractés d'un pastís fort - reflexiona Font- amb una bona massa”.
El podrem farcir de moltes coses: instants viscuts, atzar, respostes
i accions. L'important són els ingredients i com els cuinem. “Jo
no sé crear una coreografia si no tinc quelcom a explicar” ens
diu. Claredat conceptual. Dansa i teatre inèdit: des de l'interior.
Divendres:
L'Estruch
de Sabadell
Dissabte
i diumenge: Teatre
Principal d'Arenys de Mar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada