Solos Bach & Gould

Coreografia: Albert Quesada

Adaptació: Federica Portello, Mireia de Querol, Petra Söör
Intèrprets: Federica Porello, Albert Quesada

Mercat de les Flors, 28 de setembre de 2013

Comença la nova temporada de dansa

El Mercat de les Flors, amb els balls d'obertura, ha presentat 7 peces de companyies catalanes escollides a través d'un procés participatiu que el teatre va dur a terme l'estiu passat. Èxit de public i emoció compartida amb les primeres propostes del curs. D'entre totes elles, un diamant d'extrema brillantor: Solos Bach & Gould d'Albert Quesada.

L'espectacle és a punt de començar. D'una banda hi ha l'intèrpret, que des del seu esperit particular dóna un sentit o un altre a la partitura. De l'altra, és clar, hi ha l'autor: que en les anotacions hi deixa l'empremta del seu particular estat de l'ànima. Per fi, hi ha l'espectador: l'encarregat de codificar des de la seva posició tot aquell conjunt d'intencions. Parlem de Bach. De les Variacions Goldberg. Parlem de les dues gravacions històriques de Gould. Parlem dels dos ballarins de la nit. De la coreografia. I també dels espectadors que omplen la sala Pina Bausch. Tots ells (espectadors, autors i intèrprets) atents al seu paper determinat: el trígon de la sol·litud dramàtica.

La proposta d'Albert Quesada és un joc de miralls on allò que es reflecteix és el moviment. Són els dits del pianista, que 26 anys més tard de la primera gravació de les peces de Bach diu reconèixer-se, però no pas en el seu esperit. És el cos dels ballarins, que projecten notes i paraules: primer l'Albert, una estona més tard la Federica. Com per demostrar com pot ser d'intensament diversa una interpretació malgrat que parteixin d'una mateixa notació escrita. Són les mirades de l'espectador, a camí entre allò que està passant en l'escenari i la gravació sonora del 1981. La música que mai més no sentirem tal i com es va compondre. El gest que tampoc no podrem veure més, després de tenir lloc en aquell instant.

Vaig veure aquesta peça el mes de juliol, en el marc de l'IPAM Grec 2013. L'experiència i algunes impressions també varien en una segona funció: dos mesos més tard sembla nova, que hagi canviat en magnitud, en projecció, en significats... Aquesta és la grandesa de les bones obres: que es deixen (re)interpretar indefinidament. Si pensem que des del 2005 el coreògraf ha estat treballant en aquest projecte, podem entendre de seguida la magnitud de la investigació que ha dut a terme: una tesi doctoral sobre el paper de l'intèrpret que celebro indiscutiblement i que mereixeria en qualsevol acadèmia la distinció Cum laude.

Autor/intèrpret/espectador des de la solitud interna de l'experiència: SOLOS Bach & Gould. Hi ha una coreografia, algú que balla i una mirada: comença la nova temporada de dansa.

Albert Quesada "SOLOS BACH & GOULD" - Antic Teatre 25/05/2012 from Antic Teatre BCN on Vimeo.