Metamorphers / Echoes from a restless soul / Moto Perpetuo

Jacopo Godani / Dresden Frankfurt Dance Company
Teatre Grec, 2 de juliol de 2017
Festival Grec de Barcelona

Foto: Paolo Porto

Creant afició

La inauguració a càrrec de la Dresden Frankfurt Dance Company serveix d'anunci general per part del nou director del Festival: Cesc Casadesús. Vol aconseguir que sigui més popular, sense perdre qualitat artística, especialment amb les propostes internacionals. Una tècnica depurada, sinuosa i de grans línies geomètriques, de la mà de tres suggerents coreografies de Jacopo Godani van amplificar aquell missatge: gran ovació, públic dempeus, en la segona nit de la companyia al Teatre Grec.

Metamorphers

Es troba en falta tenir més ocasions per gaudir de la dansa amb la música interpretada en directe. Les suïsses Kubus Quartett abordaven la composició número 4 de Béla Bartók, mentre els 13 ballarins la transitaven. Es tracta d'un exercici de contraposicions: d'una banda els accents descriptius, plens d'atmosferes denses i tensió rítmica; i de l'altra les línies fugisseres que dibuixen els cossos sobre l'escenari. Amb una clara idea circular, s'expressen com si fos una delicada estructura geomètrica, només trencada per una de les constants d'aquesta i la següent coreografies de la vetllada: el compàs sinuós, les corbes provocades per les contínues flexions laterals de l'eix vertebral. La simetria, així, queda reforçada tant en la relació entre el primer i el cinquè moviments sonors, com en l'assenyalament de les variacions del gest amb respecte la vertical.

Echoes from a restless soul

Foto: Teil Ballet

D'un caràcter més intimista, amb el pianista Ruslan Bezbrozh, apassionat i greu en la interpretació de Maurice Ravel: Gaspard de la Nuit (Trois Poèmes pour Piano d'après Aloysius Bertrand). L'acompanyaven quatre ballarins, que en terç final de les dues peces presentades d'aquest tríptic, treballen junts després d'una primera part on es van combinar en parelles. Aquests pas de deux són el més destacat de la nit, novament per la utilització continuada de l'ondulació corporal; i una altra de les característiques del disseny coreogràfic de Godani: l'ampli treball de braços i mans, assenyalant contorns inimaginables per on s'escampen les notes pausades, àmplies i difuminades, característica essencial de l'impressionisme.

Moto Perpetuo

Es va cloure aquest magnífic vespre, ara sí amb un enregistrament d'Ulrich Müller i Siegfried Rössert: 48nord. Abandonant una mica les línies de continuïtat coreogràfiques que es comentaven, per abordar amb profusió una mena de juxtaposició física, d'absorció entre cossos, per dibuixar entramats. Una gran exhibició que combina ritme, intensitat muscular, disciplina i cohesió de grup, potser no tan pendent de la musicalitat com de mostrat les altes capacitats de tota la companyia sencera, que els fa ballar com si d'un sol home/dona es tractés. El joc de llums i el vestuari, també ideat per Godani, i que desaccentua els rols de gènere per incidir en la igualtat, completen un quadre de gran bellesa estètica i artística que el públic va voler agrair entusiastament.