We Fear

Dimitri Ialta & Virginia Fochs

(Eva Marichalar-Freixa i Jordi Duran)

Hangar, 19 d’octubre de 2018

Escena Poblenou

Foto: Escena Poblenou

Jo també!

La paralització. Aquest és, segurament, l’efecte més devastador de la por: el bloqueig. No només en termes psicològics, sinó molt especialment perquè, tot i disposar de recursos i capacitats suficients per enfrontar-la, ens ancora en un punt. Ens sotmet. Es pot traçar una biografia sencera només coneixent aquell moment, element, fantasma, frase, experiència que tot ho va canviar. Real o imaginari. Limitant o simplement amenaçador: ningú se salva de la seva particular motxilla de temors.

Compartir és la clau. Fer partícips als altres de les nostres pors. Dos artistes es disposen a fer-ho, en un marc especial com és Hangar, a Escena Poblenou 2018. Es tracta de la segona vegada que ho fan, havien posat una llavor fa uns mesos. Ara compten amb un entramat més complex: l’escenografia és clau. Quan parlem de coses tan íntimes és necessari acotar el terreny: un bosc, unes cartes, uns mapes, una bastida provisional.

L’empatia és el mecanisme. Ens pot fer por un fantasma, un os amenaçador, el futur, la mort o una paraula mal dita. Fet i fet és un mecanisme de defensa de l’organisme: ens protegeix. Fa mal, però és un reservori. Ens convida a fugir, a cercar altres preguntes, a imaginar solucions, a investigar. Malgrat tot. Malgrat la força que té com a sentiment negatiu.

A We Fear s’exposa aquest estat de coses. Com si es tractés d’un catàleg possible. Expliquen de manera individual aquella vivència, la relaten, la contextualitzen. Alguns moments resulten il·luminadors: això també m’ha passat a mi! En altres ocasions senzillament saps del privilegi d’escoltar les pors dels altres. Diferents de les teves: idèntica experiència.

I ho fan amb calma, en un ambient d'assossec, gens estrident. Controlant la situació. Envoltats d’espectadors que van transitant d’un espai a l’altre. Com qui visita les mil maneres d’aquell sentiment. Trobant cadascú el seu. Compartint una mirada que els intèrprets acompanyen de petites picades d’ullet: unes crispetes? Sí: jo també!

Foto: @Nil_ml