Gala

Jérôme Bel 

Mercat de les Flors, 23 de juliol de 2018 

Festival Grec de Barcelona

Jérôme Bel es traeix

Plantejada com si es tractés d'un concurs de talents, la darrera obra de Jérôme Bel que ha arribat a Barcelona sembla més aviat pensada per un fake del coreògraf. O bé es tracta d'un exercici de mala baba, que de tan intens resulta fins a un punt dolorós. La base sembla la mateixa que en altres propostes de l'autor, en especial The show must go on: participació, dansa popular i capacitats diverses. Però la diferència amb aquesta és el punt de partença: tot i esquivar-se el sentit competitiu de la gala que proposa, la constatació que cadascú és apte per a una o altra cosa, que per mèrits propis pot destacar en un aspecte, és tant intencionat que s'acaba convertint en un selector equitatiu, on es dona l'oportunitat adequada a cada participant per tal, precisament, que pugui lluir-se. Una circumstància aquesta que enlloc de produir l'efecte desitjat justament genera el de la selecció i encasellament. Era evident que el ballarí format en clàssica executaria a la perfecció la seva salutació. Com que els bastonets negres amb puntes blanques només retornen a les mans un cop llençats a l'aire després d'una intensa pràctica i disciplina corporal.

I és justament aquí on la traïció de Jérôme Bel és majúscula: es tracta d'objectar a l'esforç de qui es dedica a la dansa? Bé: se suposa d'ell que no, precisament tot el contrari... És doncs una obra per exaltar la diversitat de capacitats? Igual sí: però no ens oblidem que és a través de la comparació que ho aconsegueix... Volia, novament, apoderar els seus participants/intèrprets de l'acte escènic? Molt probablement, per bé que només amb la consigna “balla com vulguis” ho aconsegueix...

La impressió final és clara: de bons propòsits n'és ple l'infern. En aquest cas, d'un artefacte pensat per generar mofa, riure de les preteses capacitats talentoses, era impossible que en sortís una lliçó de democratització de la cultura (de la dansa, en aquest cas). Sembla mentida que un autor com ell no se n'hagi adonat abans: o és algú altre qui ha inventat aquesta Gala o és un exercici de crítica social de tal intensitat, que fereix.