Rel i Grapa

Víctor Pérez Armero

Música: Raúl Pérez Armero

La Guingueta d’Àneu, 30 de juliol de 2024

Festival Dansàneu

Foto: Rut Solé

Atàvica emoció

Relligat a la tradició, encarat a un futur inconegut després d’una exitosa carrera internacional com a ballarí i intèrpret, Víctor Pérez Armero enceta etapa com a creador, en connexió amb els espais i la gent que el van veure néixer i créixer. Tot és igual, però res és idèntic a com es va deixar i cal recosir unes relacions inèdites, que fluctuaran -necessàriament- entre l’experiència d’aquest temps fora de casa i l’expectativa d’allò que esdevindrà. I en els espais liminars entre uns i altres, se situa aquesta coreografia estrenada aquest any i que ha arribat a Dansàneu, un dels festivals coproductors de l’obra.

“Rel i Grapa” és una trobada amb la dansa i amb la música, i alhora entre germans. Des dels balls tradicionals, el twerking, la contemporània i el simple plaer del moviment. Des de les improvisacions de percussionista, els sons jazzístics, el tecno i la música festiva. Des de la connexió tranquil·la, quotidianitat i serenor, a la comunicació humana més exaltada. Tot ens configura, i a cada cosa haurem de donar el seu espai i moment. Al capdavall, les emocions es construeixen a través de la memòria: cossos travessats pel gest sonor.

Així transita aquesta deliciosa construcció: entre mirades còmplices. Víctor arrossegant-nos amablement a compartir amb ell una flexibilitat d’estils realment destacable: fins i tot s’atreveix amb uns llunyans i escadussers ressons de ballet. Per confirmar que som contemporanis, perquè gaudim d’aquest moment plegats, més enllà de l’estil de cadascú. Raúl per estructurar el discurs a través de la diversitat de ritmes i intensitats. Per confirmar la universalitat de l’experiència.

Plegats, per celebrar-se de nou, per gaudir de tot, per no posar cap més etiqueta ni límit a res més. I tot explicat des de la senzillesa, l’estalvi de recursos dramatúrgics, ballat amb intensitat, tocat amb delit i fent gala tots dos de companyia mútua. Una peça instal·lada en la barreja, en la mixtura de colors i textures (meravella de vestuari, inclòs) per recordar-nos que el sentit humà és més pròxim a les coses simples que no pas als grans manifestos: en diàleg, per la joia de viure, i a ballar i ballar!