Biterna

Coreografia: Aleix Martínez

IT Dansa

Direcció Catherine Alard

Composició musical: Arnau Obiols

Cor Jove Nacional de Catalunya

Direcció: Mireia

Esterri d’Àneu, 27 de juliol de 2024
Festival Dansàneu

Foto: Rut Solé

Una consagració redimida

Esplèndida inauguració de la 33a edició de Dansàneu, el Festival de les Cultures del Pirineu. Un exemple perfecte de la suma de llenguatges que tant agrada a la seva directora artística: Rut Martínez Ribot. La dansa, origen emocional d’aquest certamen; la cultura popular i tradicional, aspecte que comparteix amb Fira Mediterrània de Manresa i l’Obrador d’Arrel; la música, sempre en connexió amb la creació catalana; i la memòria històrica i el patrimoni, en aquesta edició centrats en el sisè centenari de la llei contra la bruixeria més antiga d’Europa, recollida al llibre de Privilegis i Ordinacions de les Valls d’Àneu.

Al poliesportiu d’Esterri d’Àneu, espai prou adequat tècnicament per als artistes, però amb un confort tèrmic molt complicat en plena canícula, els divuit ballarins de la companyia IT Dansa, capitanejats per Catherine Allard amb la mateixa consciència educativa i incidència en l’aprenentatge de sempre, van presentar una coreografia elaborada expressament per a l’ocasió per Aleix Martínez. Creador fortament vinculat amb el Maresme que ha fet fins ara carrera internacional com a ballarí, i que hem descobert per aquí en comptades ocasions recents, proposa una lectura dramàticament expressiva, visualment impactant i molt energètica de la violència exercida contra les dones, com de tantes altres que encara es produeixen avui dia: per orientació sexual i de gènere, color de la pell, posicionament ètic, etc.

En un cert sentit, la coreografia recorda en alguns aspectes a la mítica “Consagració de la primavera”, però redimida. Elements de la natura, estris del camp, animals mitològics i rituals es barregen amb la solemne i incident música, perfectament assemblada en el conjunt, fins al punt que ballarins i cantants formen un sol cor ballat. Són tots plegats un instrument de transmissió, sobretot d’un crit que unànimement se sentia en comunió amb el nombrós públic: la necessitat d’alliberar un dolor acumulat, històric, de desordre i falsedat, que faria bé l’església d’abordar amb profunditat en lloc d’amagar el cap, com hem vist de nou que han fet recentment a propòsit dels casos de violència contra els infants.

Aleix Martínez relliga tots aquells crits, els convoca a plaça i els crema simbòlicament. Per fer-ho, requereix totes les combinacions possibles: en algunes ocasions amb tot l’elenc, en altres amb actuacions de solistes o en grups de tres o quatre ballarins. Amb algunes imatges que quedaran a la memòria com, per exemple, la de les forques amb les quals assetgen els nois a la ballarina danesa Laerke Lund Thestrup. L'obra és una feina coral, aclarim, això forma part de l’essència de l’IT Dansa, però també hi ha petits moments solistes, com també el protagonitzat per la taiwanesa Fengti Yang. Tot plegat, mentre el Cor Jove acompleix amb solemnitat i rigor el seu paper.

El més necessari per a una peça així, hi és: l’entrega. Es percep que estan entusiasmats, completament rendits a les idees del coreògraf. És una sort que tinguem escampats pel món extraordinaris creadors, que cal continuar recuperant i convidar a fer creacions expressament pensades per a l’IT Dansa.

Pel que fa al sentit de l’obra, res no farà que puguem tornar enrere i salvar innocents de la injustícia, però els podem convocar per fer-los un sentit homenatge. I per a aquest ritual sempre necessitarem artistes, que no són altra cosa que els nostres moderns sacerdots.