Teatre Sagarra de santa Coloma de Gramenet, 11 de març de 2022
Festival Dansa Metropolitana
Bravíssim
Pau Aran (Cerdanyola del Vallès, 1981) firma la incursió definitiva en la direcció amb un solo que és essència vital d’aquest ballarí i un impuls definitiu a la seva heterogènia idea de coreografia. “Un cadavre exquis II”, es diu la proposta, elaborada en diversos períodes de creació i que s’ha pogut seguir amb discreta (però suficient) informació a les xarxes socials tots aquests mesos. S’ha presentat a Catalunya al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet, en el marc de Dansa Metropolitana.
Bravíssim en la gosadia d’obrir de bat a bat la seva ànima creativa. Amb una mirada al passat una mica enyorada. I, no obstant això, amb determinació de futur; opta per posar el moviment al centre del discurs. Balla, incansable, molt i variat. És la voluntat d’expressar amb el seu cos que des dels balls de saló, els musicals, i el seu pas per la prestigiosa companyia de dansa contemporània de Pina Bausch, tot absolutament forma part d’un mateix impuls. Aquell que el feia moure sense parar quan tenia onze anys al menjador de casa.
Una frase de l’artista, a l’inici de l’espectacle, resumeix perfectament l’entramat: “Parlar de bellesa em sembla pretensiós”. I, tanmateix, és això de què tracta i la causa que balli exactament així. Una torrentada d’emocions. Una expressivitat abraçadora, commoguda, decididament instrument al servei d’un ideal estètic. Nodrida de quotidianitat, afectes, relacions, persones, objectes (amb les cadires que remeten a "Café Müller"); i molta música, eclèctica i intensa, amb “La mamma morta” de l’òpera Andrea Chénier d’Umberto Giordano com a traca final.
L’important és el gest ballat, sembla que reivindiqui. La resta (experiència generacional inclosa) és només el seu decorat vital. Un públic heterogeni, en edat i aproximacions diferents de la dansa, ho va entendre i aclamar unànimement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada