Porn is on

Direcció i performer: Marina Rodríguez

Codirecció i performer: Ricardo Mena Rosado, Guillem Pérez Barbosa

Festival TNT, 29 de setembre de 2018



El nom de les coses

Sembla ser que és el nou camp de batalla. Amb aquest haurem passat per totes les etapes: fer parlar el sexe, com assenyalà el filòsof francès Michel Foucault. És una peripècia humana que començà amb l’adveniment de la modernitat. Primer vam anomenar i classificar. Després vam normativitzar i vam excloure la diferència. La sexualitat, i amb ella el desig, com a objecte de sospita. Exactament l’estat d’opinió que s’està creant amb respecte de l’accés gratis per Internet als vídeos i canals de pornografia mainstream. Una societat, afegim-hi, convençuda de la minoria d’edat mental dels seus adolescents i joves, incapaços -semblen dir- de distingir entre la realitat i la ficció cinematogràfica.

En aquest context sembla prou pertinent una performance com Porn is on. Ens emmiralla: ens interroga, també. Però en un altre sentit. Qui de nosaltres, com expliquen a l’obra, no arriba un dia cansat a casa, engega un d’aquests fascicles de la invenció i queda la mar de relaxat? Parlen de consum, esclar. I d’identificació; models; cossificació de la dona; expectatives; i moral. Amb l’encert de no fer judicis: exposen, ensenyen (moltes coses); i paren aquí. La resta, com la pornografia, és construcció mental deixada a la mà del públic. Fantasia, potser? És també una constant dels temps en què ens ha tocat viure: diem moltes coses; les afirmem; poques vegades les comprovem; encara menys les demostrem.

El format de Porn is on és l’altre gran encert de la peça: vídeo en directe; fragments enregistrats; una escenografia propera a un estudi de filmació; i sobretot els tres intèrprets. Som nosaltres, però incardinats. Podríem protagonitzar aquella escena; sentir-nos objetivitzats com en l’episodi de les mides ideals que ha de tenir una actriu porno; utilitzats per l’ús del cos; o esdevenir el productor sense cap altra mirada que el benefici econòmic; el realitzador que busca la millor posició per la càmera; o el negoci muntat al voltant de les descàrregues i els visionats on-line. Som tots i cadascun d’aquests personatges. Peces d’un engranatge perfectament orquestrat.

Però no ens confonguem. No se’n diu sexualitat. Rep el nom de capitalisme.