LÀ. Peça en blanc i negre per a dos humans i un corb

Camille Vecourtye i Blaï Mateu Trias

Companyia Baró d'Evel

Teatre Lliure, 05 de setembre de 2018

Traços evanescents

Dels cossos, de la matèria, en quedarà un fil prim en la memòria. I encara bo. Potser per això, la nova producció del Baró d'Evel ha volgut centrar-se en allò més essencial: com els colors blanc i negre que tot ho envolten. Com un corb sobrevolant l'estepa: solitari, simbologia cultural compartida. Sols restarà l'espai i el temps entre dos moments claus, néixer i morir, i allà enmig un trajecte, el viatge del qual és just allò que justifica una vida.

Sembla que Blaï Mateu Trias vol aprofitar per omplir-lo de sentit de l'humor: igual no ens serveix per entendre tot plegat, però ens alleugerirà. Som aquí, un pèl ingenus i perduts, amb aquell gest desmanegat característic de l'artista, presència magnètica, i expressió il·luminada; i sembla que en companyia, Camille Vecourtye, de veu penetrant, intel·ligència escènica, i gest contundent; serà possible transitar millor aquella absurditat.

I tal com passa, aquelles relacions són ben complexes: tensions superficials que enforteixen i relliguen. Dues persones en connexió són alguna cosa diferent que una suma. Com els llenguatges que empren: circ, dansa, cant, música, arts plàstiques; que en trobar-se creen un espectre diferent. Baró d'Evel està en aquest punt, fa temps que ho sabem: la seva és una creació que tot ho abasta, on hi reconeixem els trets fonamentals de cada gramàtica, i alhora generen una nova forma d'explicar relats amb un segell propi, indiscutible, veraç i espiritual. El resultat no se sap ben bé si és un espectacle, una performance o senzillament un mirall per a l'espectador.

LÀ. Peça en blanc i negre per a dos humans i un corb és el primer capítol d'un díptic: Là, sur la falaise. Al penya-segat. La segona part es preveu que es podrà veure el 2019. Mentrestant el corb sobrevola la primera entrega. Faríem bé de recordar-ho.