Dansa des d'un interior inèdit

Publicat a Núvol

Divendres a L'Estruch de Sabadell i dissabte i diumenge al Teatre Principal d'Arenys de Mar s'estrena 0'1234 (Full Version) de Miquel G. Font, primer premi del darrer Certamen Coreogràfic. Dansa amb dramatúrgia interrogadora: la vida és voluntat o destí?

Dansa inèdita: ballarí i circumstància

“Un día comprendió como sus brazos eran

Solamente de nubes” (Luís Cernuda)

Habemus Corpus és el nom que va escollir per a la companyia el 2010 Miquel G. Font. Així: com un acte de contrició. Una constatació que sense el cos, ni el moviment és possible, ni cap forma intel·ligible de comprensió del món. Limitats per una fisicalitat, és cert. Però gràcies a ella projectats cap a l'experiència. Pura fenomenologia. L'octubre de 2014 presentava un duo al Certamen Coreogràfic de Sabadell amb què guanyava el primer premi de L'Estruch i les darreres setmanes ha estat en residència per completar la peça d'una hora de durada que aquest cap de setmana s'estrena a Catalunya i el proper a Basilea (Suïssa).

Podrien les coses haver anat d'una altra forma? I si les circumstàncies haguessin estat diverses? A partir d'un retall de vida, minúscul però profundament impactant, s'explora universos paral·lels. Com si es tractés d'un d'aquells llibres on podies escollir al final de cada capítol cap a on volies continuar la història.

Dues idees fortes en la dansa de Miquel G. Font cal que tingueu present: la determinació per una dramatúrgia compacta i el compromís per una tècnica estricta de dansa. I és que la resistència, la del sector per extensió, la personal en aquest cas, defineix la feina d'aquest artista: participant durant anys en diverses companyies europees, és dels qui agrada dissenyar minuciosament el detall. La composició 0'1234 (Full Version) és un retaule trencat de personatges que ben bé podríem relacionar amb aquell “home i la seva circumstància” d'Ortega y Gasset.

La de cadascú és una vida concreta que pot prendre formes possibles, ens advertia el filòsof. En la proposta de Miquel G. Font s'encarna en el cos d'Emmanuel Dobby y Daphne van Dooren, als qui vam veure en el duo guanyador. Són intèrprets d'excel·lent qualitat: ballen amb gravetat, precisió tècnica i destresa. En la nova producció també hi participa Maya Gómez, a més del propi Font. Faran preguntes sobre el destí i el nostre posicionament davant la vida. “Com si es tractés d'un pastís fort - reflexiona Font- amb una bona massa”. El podrem farcir de moltes coses: instants viscuts, atzar, respostes i accions. L'important són els ingredients i com els cuinem. “Jo no sé crear una coreografia si no tinc quelcom a explicar” ens diu. Claredat conceptual. Dansa i teatre inèdit: des de l'interior.

Divendres: L'Estruch de Sabadell

Dissabte i diumenge: Teatre Principal d'Arenys de Mar