Programa de tv, magazine setmanal i un arxiu ingent de cultura digital. Emès per la Xarxa de Televisions Locals, produït per Atzucac Films i Canal Blau.
Darrera temporada en emissió: 2012/13
www.laxarxatendencies.com
29/VII/2013 Yesterday, Dansa tecnologògica o dansa i tecnologia?
Visita de la Companyia Jasmin Vardimon al Festival Grec 2013: Mercat de les Flors
05/III/2013 Dansar en digital: Pierre Rigal al festival IDN
Visita de la Companyia Jasmin Vardimon al Festival Grec 2013: Mercat de les Flors
05/III/2013 Dansar en digital: Pierre Rigal al festival IDN
Ressenya dels dos espectacles de dansa i tecnologia de Pierre Rigal presentats al Festival IDN 2013 al Mercat de les Flors.
Comentari a propòsit de l'exposició sobre història de la Dansa a Catalunya de l'Arts Santa Mònica
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El moviment travessa els cossos. Amb intenció: dóna vida. Com el cor batega gràcies a l’impuls o el byte és empès pels ímputs elèctrics. Pierre Rigal ho mostra en les seves obres de dansa i tecnologia. Ha estat convidat d’excepció del Festival IDN: Dansa i Nous Mitjans al Mercat de les Flors el mes de febrer de 2013. I ha presentat dos exemples magnífics de com es pot crear amb aquells diversos llenguatges.
Amb Érection, el primer solo amb el que va fundar la Compagnie Dernière Minute, experimenta amb una escenografia controlada per un dispositiu on els desplaçaments del ballarí queden automatitzats per un algoritme de variacions sonores i visuals. El moviment, en tot cas, precedeix a la reacció: és preexistent en certa mesura. I no només a la resposta de llum i so. També a la del cos, que pugna per posar-se dret durant 45 magnífics minuts en què l’atleta Rigal fulmina la lògica de l’equilibri humà.
La segona peça és la celebrada i premiada Press: un mecanisme de control robotitzat, que es presenta en escena amb una gens innocent forma de càmera i un focus incorporat. I que limitant al ballarí en una petita habitació, va encongint les parets fins a fer inviable el més mínim gest humà. De nou és el moviment la causa primigènia de la relació màquina/home. Un solo brillant, reflexiu i de severa execució física, on Pierre Rigal llueix de forma excepcional.
Són el gest dansat, l’impuls del cor o l’ímput tecnològic allò que mou el món. És ben cert. Com ho és també que el moviment és la seva (única) intenció. Així que de nosaltres dependrà en quin sentit ho fan.
S’encenen els llums. Acaba la coreografia. El públic aplaudeix. Heu pensat mai on van a parar els gestos del ballarí? On són els seus moviments? La dansa és l’art efímer per excel·lència. No va ser fins a mitjans del segle XX que el vídeo domèstic va començar a capturar aquells instants. Avui dia és un interessant instrument per visualitzar coreografies antigues, però no pas un sistema infal·lible per conservar-les. Les anotacions a mà, els garbuixos, sovint les fotografies, serveixen als ballarins tant o més que les imatges en moviment.
En algunes d’aquestes coses pensava Isaki Lacuesta, segons explica al catàleg de l’exposició, quan va abordar l’encàrrec de la instal·lació que ocupa l’espai central de la mostra de la història de la Dansa a Catalunya a l’Arts Santa Mònica, que podeu visitar fins el 26 de gener del 2013. I va demanar a cinc reconeguts ballarins enregistrar un petit fragment al
Teatre Lliure Mercat de les Flors en les mateixes condicions: una escenografia buida i idèntica il·luminació. Cadascú havia de pensar en una peça curta amb el seu estil. És curiós perquè tot i ser tan diverses, com que es presenten en pantalles grans l’una al costat de l’altra, ben bé podríem pensar en una unitat coreogràfica. I, en canvi, cadascuna té una història pròpia, a voltes contraposada amb les imatges del costat. És la constatació de què la dansa es nodreix del sentit que l’espectador dóna a l’obra.
Si el centre decidís no desmuntar mai més aquella instal·lació, podríem veure ballar fins a l’eternitat Marta Carrasco, Andrés Corchero, Cesc Gelabert, Àngels Margarit, María Muñoz, Thomas Noone i Sol Picó ¿Però podria un jove estudiant de dansa, d’aquí molts anys, executar en directe aquells mateixos passos, els gestos i els moviments dels ballarins originals? ¿L’espectador del futur interpretaria el mateix?
Fotografies, vestits, calçat, estris diversos propis del ballet i la dansa, cartells publicitaris dels principals teatres i sales que han programat a Catalunya les arts del moviment aquests darrers 50 anys, revistes especialitzades i filmacions, a més de la instal·lació, són la invitació que us fan des de l’exposició a rememorar aquella història: un exhaustiu repàs pels rastres de la memòria.
Però la dansa és present. I per animar-vos a descobrir la molta i de qualitat que es fa, l’exposició s’acompanya d’un catàleg ben interessant: un web on es recull totes les companyies i col·lectius de Catalunya. Podreu moure-us per ordre alfabètic, per estils, per nom dels artistes… És una invitació! A descobrir als escenaris un art que es manifesta en tota la seva potència en viu i directe. Una experiència única i singular: un instant fugaç. S’encenen els llums…
DirCom Mercat de les Flors